Revolta de Münster: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: us de -> ús de
m Corregit: posseien > posseïen
Línia 14:
La revolta de Münster va ser un punt d'inflexió per al moviment anabaptista. Mai més van tenir l'oportunitat d'assumir importància política, els poders públics van adoptar mesures estrictes per suprimir aquesta agitació. És difícil traçar la història subsegüent del grup com una entitat religiosa, pels canvis en els noms utilitzats i en les creences.
 
Els batenburguesos -de Jan van Batenburg- van preserva la violència milenarista de l'anabaptisme de Münster. Eren polígams i posseienposseïen els ben en comú. El seu moviment va passar a la clandestinitat després de la derrota de la revolta de Münster, fent-se passar per catòlics i luterans. Alguns anabaptistes van seguir Menno Simons i els germans Obbe i Dirk Philips, anabaptistes holandesos que repudiaven les doctrines münsterites. Aquest grup va arribar a ser conegut com els [[mennonites]] després de Simons. Van rebutjar qualsevol ús de la violència, predicant una fe basada en l'amor a l'enemic i la compassió.
 
L'agost de 1536 els líders dels grups anabaptistes seguidors de Melcior Hoffman es van reunir a Bocholt en un intent de mantenir la unitat. A la reunió van participar els seguidors de Batenburg, supervivents de Münster, David Joris i els seus simpatitzants i els mennonites. Les principals àrees de disputa entre les sectes eren la poligàmia i l'ús de la força contra els no creients. Joris va proposar un compromís en declarar que encara no havia arribat el moment de lluitar contra les autoritats, acordant-se el compromís de no més ús de la força. La reunió, però, no va impedir la fragmentació de l'anabaptisme.