Antoni Gimbernat i Arbós: diferència entre les revisions

El [[1774]] Gimbernat gaudia d'una acreditada reputació com a cirurgià i aconseguí que el rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]] subvencionés la seva estada a l'estranger, per poder aportar a Espanya els avenços més recents en el camp de l'anatomia i de la cirurgia. Inicià el seu llarg periple per Europa a París, a l'''Hôpital de la Charité ''<nowiki> i a l'</nowiki>''Hôtel Dieu'', ''el més antic i insalubre hospital de França, que a més havia sofert un gran incendi el 1772. Posteriorment va viatjar a [[Londres]] on assisteix a les classes de l'anomenat anatomista i cirurgià [[John Hunter]]. El [[25 d'abril]] de [[1777]] es va concretar la difusió de la seva contribució a la cirurgia de l'hèrnia crural, quan en una de les classes de Hunter sobre les tècniques de reparació d'hèrnies, sol·licita i obté el permís per explicar la seva innovació tècnica en aquesta cirurgia, consistent en la secció del lligament lacunar per aconseguir la reducció de l'hèrnia crural estrangulada. Des de llavors, aquest lligament, que correspon a un engruiximent triangular del lligament inguinal en la seva inserció en el tubercle del pubis, és universalment conegut com a [[lligament de Gimbernat]]. Va continuar els seus estudis a [[Edimburg]] i a la ciutat holandesa de [[Leiden]]. Torna a Espanya el [[1778]].