Setge de Girona de 827: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m trec cal coor ( indicada en Plantilla:Localització militar)
m Corregit: manteniment del status quo amb > manteniment de l{{'}}''statu quo'' amb
Línia 37:
L'ocupació àrab de Catalunya fou efímera i els musulmans, depenents de Còrdova, estaven governats per [[valí]]s o representants emirals. Els [[visigots]] legitimistes del poder de Toledo foren expulsats i els pro-sarraïns ocuparen el poder, però al [[segle IX]], amb la [[conquesta carolíngia de Catalunya]], els francs dugueren els seus propis comtes i marquesos, que eren els visigòtics expulsats, i reaparegueren els conflictes entre els pro-francs, que volen constituir un poder superior, i els pro-àrabs i i els autòctons que s’hi negaren.<ref>Joan Adell, [http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/casserres3.html El monestir de les dames]</ref> Els francs establiren la [[Marca Hispànica]], una franja de seguretat limitada per l’eix del [[Llobregat]], que amb diverses fluctuacions, quedà definida amb la [[Conquesta de Barshiluna]] la primavera del 801. Aquest territori fou l'escenari continuat de razzies i conflictes.
 
La fidelitat dels magnats locals gots per conquesta de Barcelona fou recompensada per [[Lluís el Pietós]] amb el nomenament com a [[comte de Barcelona]] de [[Berà]], un autòcton proper a les intencions de pau i manteniment delde statusl{{'}}''statu quo'' amb els veïns musulmans, però la seva tolerància contraposada als barons francs, significà la seva caiguda i l’arribada de comtes estrangers. Al franc [[Rampó]] el succeí [[Bernat de Tolosa]] que confirmava la línia dura i forana al capdavant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i significà l’inici de l’alçament d'[[Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí]]<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> (''[[Aissó]]'') i [[Guillemó]].
 
Fidels a Berà i encapçalades per Aissó, fill de [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]],<ref>[[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] l’assimila a un magnat got</ref> es sublevaren diverses guarnicions del [[Comtat d'Osona]], tret del castell de [[Roda de Ter]],<ref>Segons Francisco Codera i Zaidín a [http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA259&lpg=PA259&dq=abenbelascot&source=bl&ots=MsbEIC9Cfc&sig=SUFTz756_sc-GgPU5zUdr4VbM1k&hl=ca&ei=K8ReSurEO4fSjAeEhPnYDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3 Estudios Criticos de Historia Arabe Española] l'atac és a Roda de Ribagorça</ref> situat a l'actual [[L'Esquerda (Masies de Roda)|l'Esquerda]], controlada per [[Galindo Belascotenes]]<ref>{{citar llibre | cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.72| url= http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> (''Abenbelascot''),<ref>{{citar llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p. 507 | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> un cap indígena<ref>{{es}} Francesc Codera, ''[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35748842903806940700080/025349_0004.pdf Límites probables de la conquista árabe]'', p.309</ref> i Aissó va destruir-la.