Herbert Marcuse: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: perquè -> per què ser |
m Corregit: transcendir el statu quo. Està > transcendir l{{'}}''statu quo''. Està |
||
Línia 22:
Per a Marcuse, la instància fonamental de formació de la [[Consciència (psicologia)|consciència]] humana està en la [[infantesa]], tal com es viu a l'interior de la [[Família (biologia)|família]]: en aquesta etapa, l'home que s'està formant adquireix les seves categories normatives i tot el seu marc de referència per a enfrontar el món. El que la societat industrial moderna ha transmutat és precisament aquest àmbit familiar, que la societat mateixa alienant s'ha introduït a través dels [[mitjans de comunicació de masses]], reemplaçant a la família, i formant als homes amb categories que no surten d'ell mateix, sinó del capitalisme. Les necessitats de l'home, així com els seus anhels, somnis i [[Valor (axiologia)|valors]], tot ha estat produït per la societat, i d'aquesta manera s'ha assimilat qualsevol forma d'oposició o moviment antisistémic. En aquest punt està la principal diferència entre la forma d'alienació que descriu [[Karl Marx|Marx]] i la qual descriu Marcuse. Mentre en Marx l'[[alienació]] està focalitzada en l'àmbit del treball, on a l'home se li arrabassa la seva [[plusvàlua]] (i per tant la seva condició humana), en Marcuse l'alienació està enfocada en la consciència mateixa de l'home modern, i per tant no hi ha forma alguna d'escapar a la coacció.
A pesar d'identificar en l'home una forma de submissió molt més desenvolupada i difícil de penetrar, Marcuse remarca els valors de l'[[Avantguardisme|avantguarda]] en l'art quan parla de [[Bertolt Brecht]] o diu per exemple: "La lluita per trobar aquest mitjà, o més ben dit la lluita contra la seva absorció en la unidimensionalitat predominant, es mostra en els esforços de l'avantguarda per crear un distanciament que faria la veritat artística comunicable altra vegada".<ref name=unidim>{{citar llibre |cognom=Marcuse |nom=Herbert |títol=L'home unidimensional |llengua=català |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1962}}</ref>Aquest distanciament que pretén realitzar Marcuse està marcat per la intencionalitat d'allunyar al ser humà del domini que està imposat en tota la societat. I pretén reorientar el rumb de la cultura cap a l'art, cap a allò estètic. Marcuse mostra una anàlisi molt profunda i dura quant als processos de canvi, tot i reconéixer "la possibilitat d'alternatives" i els diferents camins i sobretot la tasca de la [[filosofia]] en aquest aspecte. Una nota al peu molt curiosa del seu llibre ''l'home unidimensional'' diu: "Encara existeix el llegendari heroi revolucionari que pot derrotar fins i tot a la televisió i a la premsa: el seu món és el dels [[Tercer Món|països subdesenvolupats]]".<ref name=unidim></ref>Però la pretensió de fer possible el distanciament a través de l'art per a evitar la dominació, mostra clarament un problema que impedeix utilitzar-lo com mitjà d'evasió. Segons Marcuse, l'art és capaç de treure'ns de la vida diària, ens fa veure la realitat d'altra forma perquè ens col·loca en altra posició. No obstant això, l'art està distanciat, però no separat de la realitat perquè està mercantilizat, per tant, no es pot utilitzar com mitjà d'evasió perquè està sota el control de la classe dominant, com la resta dels àmbits de la societat. En diferents passatges s'evidencia el seu [[idealisme]] que després es traduïx a la seva militància política. Aquesta contradicció és reconeguda per Marcuse, qui va viure en una eterna disputa teòrica sobre l'interrogant fonamental de si la societat tenia la possibilitat o no de canviar des de dins i per tant de transcendir
==Problema psicològic, problema polític.==
| |||