Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 230:
[[Fitxer:Gaspar Homar i Mezquida. Detall rostre Àngel de la Son.JPG|thumb|dreta|Detall del rostre del capçal de llit amb l'Àngel del somni del Museu del Modernisme Català]]
Inicialment, Homar va fer algunes proves resseguint amb metall els perfils dels elements florals, com si es tractés d'una obra en [[esmalt]]. La brillantor metàl·lica augmentava el gust oriental de les estilitzacions vegetals. De mica en mica va anar incorporant la temàtica de caràcter [[Simbolisme|simbolista]], que tant el caracteritza. L'any 1903, moment d'apogeu de la seva producció modernista, ja s'ha prefigurat el repertori iconogràfic de les seves marqueteries: la representació de l'àngel amb les ales esteses que transcriu plàsticament la poesia d'[[Apel·les Mestres]] "L'Àngel de la Son"; les figures al·legòriques de les estacions i la música; [[Sant Miquel arcàngel]] i [[Sant Jordi]] i les imatges de culte de la [[Mare de Déu de Montserrat]], del [[Mare de Déu del Pilar|Pilar]] i les [[Immaculada Concepció|Inmaculades]]; les evocacions quatrecentistes [[Botticelli|botticellianes]]; el tema de la dansa o la [[sardana]]; [[Joana d'Arc]]; [[Leda|Leda i el Cigne]], i les hereves de les muses gregues tocant l'arpa, la [[lira (instrument musical)|lira]], la [[viola]] i instruments de percussió. Associats a la figura femenina, sovint apareixen estanys i boscos poblats de lliris, [[Orquídia|orquídies]], [[dent de lleó|dents de lleó]], cardots, fulles de [[margalló]] i roure que es combinen amb les ornamentacions de talla representant roses —properes a les que va popularitzar Margaret McDonald al pavelló escocès de [[Charles Rennie Mackintosh]] «Rose Boudoir» en el marc de l'Exposició Universal de Torí el 1902-; les anèmones i els cítrics, tan abundants a la regió de [[Mallorca]] i alhora concomitants als vienesos i en especial a [[Joseph Maria Olbrich|Olbrich]]. En les seves marqueteries, l'orientalisme és un component essencial i es palesa tant des d'un punt de vista iconogràfic com compositiu. La interpretació de l'ornamentació vegetal i la concepció [[Panteisme|panteista]] pròpia de la natura, així com els trets racials que assumeixen algunes de les seves figures en són clars exemples. A més, les composicions destaquen per l'absència de perspectiva i l'acusada bidimensionalitat: el seu format, que evoca els [[kakemono]], és un dels aspectes de l'estil suggeridorament oriental que el caracteritza.{{sfn|Fondevila|1998|p=85}}
La majoria de les marqueteries així com dels [[baix relleus]] que sortien del taller d'Homar eren dibuixades per Josep Pey, tot i que [[Alexandre de Riquer]], [[Pau Roig i Cisa|Pau Roig]] i els germans Junyent també van fer excel·lents composicions, i l'execució tècnica de les marqueteries anava a càrrec de Joan Segarra i fills. En totes les marqueteries hi ha un acurat estudi compositiu i una perfecta adaptació del contingut del marc, fet que costa de trobar en altres marqueteries coetànies. Per bé que altres ebenistes com J. Esteve i Hoyos, Joaquim Gassó i Joan Busquets van treballar la marqueteria —partint a més dels mateixos models dibuixats per Junyent i Pey—, els resultats assolits per Homar són força superiors.{{sfn|Fondevila|1998|p=85}} Ja la premsa de l'època va referir-se a aquest fet:▼
{{Cita|algunes temptatives que s'han fet per imitar-lo han donat resultats que's diferencien completament de les obres esmentades{{sfn|Pujol i Brull|1903|p=43}}}}▼
{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="4" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: #cccccc solid 1px; border-collapse: collapse;"
Linha 274 ⟶ 270:
|-
|}
▲La majoria de les marqueteries així com dels [[baix relleus]] que sortien del taller d'Homar eren dibuixades per Josep Pey, tot i que [[Alexandre de Riquer]], [[Pau Roig i Cisa|Pau Roig]] i els germans Junyent també van fer excel·lents composicions, i l'execució tècnica de les marqueteries anava a càrrec de Joan Segarra i fills. En totes les marqueteries hi ha un acurat estudi compositiu i una perfecta adaptació del contingut del marc, fet que costa de trobar en altres marqueteries coetànies. Per bé que altres ebenistes com J. Esteve i Hoyos, Joaquim Gassó i Joan Busquets van treballar la marqueteria —partint a més dels mateixos models dibuixats per Junyent i Pey—, els resultats assolits per Homar són força superiors.{{sfn|Fondevila|1998|p=85}} Ja la premsa de l'època va referir-se a aquest fet:
▲{{Cita|algunes temptatives que s'han fet per imitar-lo han donat resultats que's diferencien completament de les obres esmentades{{sfn|Pujol i Brull|1903|p=43}}}}
=== Metal·listeria ===
Si amb l'[[ebenisteria]] Homar perpetuava la tradició familiar, en l'especialitat de la metal·listeria s'endinsava en un terreny de recerca nou. Crucial va ser l'aprenentatge al taller de Francesc Vidal, qui era capaç de dotar als metalls més modestos, d'una bellesa elegant i severa.{{sfn|Pirozzini Martí|1883|p=810-811}} Homar va assimilar unes tècniques i uns coneixements integrals en aquella important manufactura i quan es va establir pel seu compte va projectar i executar als seus tallers aparells d'il·luminació com ara llànties, llums, aranyes, canelobres i fanals, on incorporava els treballs del [[Repussat dels metalls|repussat]], el [[Cisellada|cisellat]] el polit i el [[Pàtina|patinat]] d'aquests metalls. L'enllumenat elèctric esdevenia usual a totes les capitals i Homar va haver d'adaptar els seus llums de gas a aquest sistema. Els seus projectes de llums adaptaven dissenys propis del [[Modernisme català|modernisme]]: els [[espiadimonis]] i els elements florals estilitzats s'adequaven a la seva funció i al sistema lumínic emprat.{{sfn|Fondevila|1998|p=97}}
Linha 281 ⟶ 279:
Homar va seguir la suggestió dels mobles d'[[Hector Guimard]], particularment en els paraigüers o els escons amb lampadari, peces en les quals es donava un important paper al metall, ja que només amb aquest material podien tenir una realitat els aparents jocs elàstics de Guimard, i la seva tendència a l'aprimament de les fibres, que trobà una forma perfecta en els mobles de llautó i coure que construïa Buchwald Sándor.{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p=227}}
Els encàrrecs per agençar els principals conjunts de [[Domènech i Montaner]] (la [[Casa Navàs]] de [[Reus]], la [[Casa Lleó Morera]] i el Pavelló dels Dintingits de l'[[Institut Pere Mata|Institut Pere Mata de Reus]]) li van permetre realitzar alguns dels exemplars més significatius, tot i que no es poden deixar de citar els seus treballs a la Sasteria Morell del carrer Escudellers, el despatx de la gerència de [[La Vanguardia]] ni els impressionants llums amb motius celtes de la [[casa Burés]]. ▼
{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="4" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: #cccccc solid 1px; border-collapse: collapse;"
Linha 311 ⟶ 307:
|-
|}
▲Els encàrrecs per agençar els principals conjunts de [[Domènech i Montaner]] (la [[Casa Navàs]] de [[Reus]], la [[Casa Lleó Morera]] i el Pavelló dels Dintingits de l'[[Institut Pere Mata|Institut Pere Mata de Reus]]) li van permetre realitzar alguns dels exemplars més significatius, tot i que no es poden deixar de citar els seus treballs a la Sasteria Morell del carrer Escudellers, el despatx de la gerència de [[La Vanguardia]] ni els impressionants llums amb motius celtes de la [[casa Burés]].
=== Plafons mosaics ===
Linha 346 ⟶ 343:
=== Tèxtil ===
La renovació aportada per l'[[Art Nouveau]] en totes les disciplines de les arts aplicades assoleix la seva expressió més inèdita en el camp del tèxtil. Els projectes originals de Gaspar Homar documenten aquesta especialitat, que ocupa un lloc important en el seu repertori decoratiu i que es concreta en els projectes de cortinatges, tapisseries, fons de capçalera i tapissos pintats, aquests darrers de [[Josep Pey]] i de [[Sebastià Junyent]]. Els teixits estampats sobre [[vellut]], inicialment amb elements florals de tija sinuosa amb el motiu del ''[[coup de fouet]]'' i amb finíssims
Probablement alguns dissenys van ser fabricats per les sederies Fills de Malvehí, firma especialitzada en l'estampació de [[seda]] i teixits que treballava també per a la firma Busquets, tot i que no es descarta la possibilitat que es confegissin als mateixos tallers d'Homar, dotats de destres operaris de totes les especialitats que convergien en la decoració i el parament d'una habitació.
| |||