Califat Fatimita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "a El Caire"
m Corregit: nombrà > nomenà
Línia 135:
Per reduir la influència de l'església [[melkita]], depenent del [[Patriarca de Constantinoble]], es varen confiscar totes les seves propietats. Així mateix, s'ordenà la destrucció del [[Sant Sepulcre]]. Això tenia com a objectiu guanyar-se el favor de la majoria [[coptes|copta]], que constituïa la majoria de la pagesia d'Egipte. Una vegada més, la crisi alimentària. Com a conseqüència d'aquestes polítiques, [[Basili II de Bizanci]] trencà l'any [[1015]] les relacions comercials entre el califat fatimí i l'imperi bizantí.
 
També, en un intent de guanyar-se als musulmans no-ismailites, renuncià al títol d'[[imam]], i nombrànomenà successor al seu cosí. Aquests canvis tan radicals, trencant amb dos dogmes bàsics de l'ismaïlisme, provocaren la confusió i la ira dels ismaïlites. Una part d'ells consideraren que havia passat dels límits humans als divins, naixent així la confessió [[drusos|drusa]]. L'altra, però, es rebel·là contra ell. L'any [[1021]] va desaparèixer sense deixar rastre, suposadament assassinat per la seva germana.
 
Amb la desaparició d'[[Al-Hakim]] es tornà a l'ortodòxia ismaïlita, però el paper de l'imam quedà relegat a un segon pla, ja que aquests eren massa joves per governar. El fill d'Al-Hakim, [[Az-Zahir]], arribà al poder als 16. A la seva mort, l'imam fou [[Al-Mustansir]], de 7 anys.