Mujeres Libres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: èren > eren
m Corregit: fussionar > fusionar
Línia 3:
== Història ==
 
La CNT proposava als seus orígens la igualtat entre [[homes]] i [[dones]], però així i tot algunes de les dones que hi militàven van pensar que calia una organització específica per a poder desenvolupar plenament la seva lluita política específica com a dones, cosa que va donar com a fruit la creació de grups organitzats per a tal fi. L'any [[1934]] van crear a [[Barcelona]] el ''[[Grupo Cultural Femenino]]'', que amb el grup de redactores de la revista ''Mujeres Libres'', de [[Madrid]], van formar el que seria l'embrió de la futura organització. Les fundadores foren [[Lucía Sánchez Saornil]], [[Mercè Comaposada i Guillén]] i [[Amparo Poch y Gascón]]. Els grups van començar a fussionarfusionar-se i d'altres dones s'inscrivien de manera independent, formant una federació que s'estima que en octubre de [[1938]] tenia més de 20.000 integrants.<ref>''Mujeres Libres. Luchadoras libertarias'', pàg. 151, de Concepción Liaño Gil, Fundació Anselmo Lorenzo, [[Madrid]], [[1999]]. ISBN 84-86864-33-X {{es}}</ref>
 
Va ser en aquest any quan [[Durruti]] va prohibir a les anarquistes a lluitar als fronts, proposant-les tasques alternatives com fer d'infermeres, cuineres o costureres; ja que, segons ell, per culpa d'elles "hi ha més baixes a l'hospital per malalties venèries que per ferides de bala".<ref name=liberation/> Llavors el nombre d'afiliades va disminuir ràpidament fins a la seva desaparició. Cal remarcar la contradicció que va suposar la decisió de Durruti amb el paper dels anarquistes i de la CNT al començament de la [[Guerra Civil espanyola]], i en especial de la formació ''Mujeres Libres'', pioner pel que fa a la defensa de les tesis [[feministes]].<ref name=liberation/>