Sant Pere Pescador: diferència entre les revisions

{{DemogCat| 1497=70| 1515= | 1553=80| 1717=470| 1787=937| 1857=990| 1877=887| 1887=1.037| 1900=1.058| 1910=1.118| 1920=1.123| 1930=1.088| 1940=1.029| 1950=1.073| 1960=963| 1970=987| 1981=1.045| 1990=1.289| 1992=1.218| 1994=1.406| 1996=1.330| 1998=1.379| 2000=1.428| 2002=1.577| 2004=1.618| 2006=1.804| 2007=1.970| 2008=1.970| 2009=2.029 | 2010=2.033}}

El municipi té 6 km de platges sorrenques; aquest litoral va des de l'actual desembocadura del [[riu Fluvià]] al nord fins a l'antiga desembocadura al sud, coneguda com [[el Riuet]] o Riu vell, a tocar [[Sant Martí d'Empúries]]. Una part important del municipi, unes sis-centes [[Hectàrea|ha]] aproximadament, s'integra dins el [[Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà|Parc Natural dels Aiguamolls]], no en va el territori de Sant Pere, d'origen al·luvial, és constituït en gran part per antics estanys i maresmes. L'origen de les seves terres és el que fa del municipi un espai de gran valor agrícola essent la fruita dolça i en especial les [[Pomer|pomeres]], l'activitat agrícola principal de Sant Pere Pescador. En aquest sentit cal destacar la presència d'una important cooperativa.<ref>http://www.fructicolaemporda.cat/ca/index.htm</ref>

 

El Fluvià és un riu que prové de la comarca de [[la Garrotxa]] i aboca les seves aigües al mar dins el municipi de Sant Pere Pescador, després de recórrer el territori al llarg de 97 km. És un riu mediterrani, que si bé a l'estiu pot tenir un cabal molt baix, als mesos de pluja, sobretot a la tardor i la primavera, aquest pot créixer molt i de manera sobtada. El Fluvià, junt amb la Muga, amb la seva aportació de sediments, van anar configurant una gran plana deltaica antecessora de la plana empordanesa actual. Originàriament el riu Fluvià, just passada la vila, enfilava paral·lel a la costa per anar a desembocar molt més al sud, just a tocar l'indret de Sant Martí d'Empúries. A partir de mitjans del segle XVIII s'estableix el seu traçat actual. La vida de Sant Pere Pescador sempre ha estat intrínsicament lligada al Riu Fluvià, que ha garantit la qualitat agrícola de les terres del municipi, l'abastament d'aigua a la població en l'antiguitat, les activitats nàutiques al municipi o la connexió directe amb el mar. El Fluvià ha estat, també, motiu de preocupacions i maldecaps. Maldecaps per les dificultats per creuar-lo que els habitants tenien antigament i preocupacions per les freqüents inundacions que provocaven les seves avingudes.