Diferència entre revisions de la pàgina «Xams-ad-Dawla Sulayman»

m
Corregit: el fet de què > el fet que
m (Corregit: evidencia -> evidència)
m (Corregit: el fet de què > el fet que)
Fos la revolta real o fingida, Sulayman fou destituït i nomenat al seu lloc un nebot d'Ilghazi, Badr al-Dawla Sulayman ibn Abd al-Djabar. Segons Ibn al-Athir el pare li va preservar la vida mogut de sentiments paternals, i Sulayman va fugir a Damasc on va trobar refugi amb l'atabeg Tughtegin, el seu avi matern, que va intercedir davant Ilghazi per obtenir el perdó, que de moment no fou concedit. En aquestes circumstàncies si mai havia estat designat hereu a Mayyafarikin, això quedava obsolet.
 
En els darrers mesos de la seva vida Ilghazi es va acostar al seu nebot Nur al-Dawla Balak de [[Khartpert]] al que segons [[Mateu d'Edessa]] va encarregar vigilar als seus dos fill quan ell morís; això i el fet de quèque Sulayman estava al costat del pare a la seva mort ([[1122]]) suggereix que finalment s'havien reconciliat.
 
Ibn al-Athir explica que per accedir a la ciutadella de Mayyafarikin, Sulayman i la viuda de Ilghazi van posar el cos d'aquest a la carreta i van entrar a la ciutat com si fos viu, i només van revelar que era mort quan van tenir el control de la ciutadella, ja que d'altra manera probablement no haguera estat acceptat fins i tot si s'havien reconciliat i el seu pare l'havia nomenat hereu, car el poder d'aquest a la ciutat no estava consolidat; Miquel el Sirià a la seca crònica diu de fet que Ilghazi havia nomenat al seu fill Timurtash com hereu únic, però que a la mort del pare només Sulayman estava prop de Mayyafarikin. Ilghazi quan va morir anava precisament de Mardin a Mayyafarikin per consolidar el seu poder aquí i potser per assegurar la successió del seu fill que l'acompanyava.
1.140.473

modificacions