Atrahasis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Historia de la religió de mesopotàmia -> Història de la religió de Mesopotàmia |
m REF GEC |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Bm-epic-g.jpg|thumb|right|Tauleta en escripture [[cuneïforme]] de l'epopeia, en el [[Museu Britànic]]]]
'''Atrahasis''', '''Atar-hasis''', o '''Atram-hasis''', és un terme [[accadi]] que dóna nom a un manuscrit firmat per un copista anomenat Kasap-aya en temps de [[Ammisaduqa]] que regnà [[Babilònia]] des de 1646 aC fins al 1626 aC.<ref>{{GEC|0123013|literatures mesopotàmiques}}</ref> El poema explica l'origen a la creació de l'Home, i també narra el [[Diluvi Universal]] entre altres mites històrics. La història d'Atrahasis també és coneguda com [[Uta-Napixtim]] pels [[Babilònia|babilonis]] o [[Ziusudra]] pels [[Sumèria|sumeris]].
== Argument ==
Línia 47:
Altres canvis importants de redacció es van fer en el moment d'escriure la llegenda de Guilgameix, canvis que eliminaven qualsevol suggeriment de que els "déus" puguin haver estat éssers amb necessitats i sentiments humans. Per exemple, en el Atrahasis OB III, 30-31 els déus superiors patien durant el diluvi de set i de fam. Aquest text es va modificar en el llibre de Guilgameix XI, 113 per "Els déus temien el diluvi". Moltes frases de Atrahasis III IV s'ometen en el Guilgameix, per exemple, "Ella plena de fam i set de cervesa" i "Des de la fam que pateixen rampes". Aquests i altres canvis de redacció en el text comparteixen un tema comú, la fam i la set dels déus durant les inundacions <ref>''Gilgamesh Atrahasis'', Dr Tigay</ref>
==
* [http://www.gatewaystobabylon.com/myths/texts/enki/atraha1.htm Traducció a l'anglès] {{en}}▼
* [[Noè]]
* [[Arca de Noè]]
Linha 57 ⟶ 54:
* ''[[Epopeia de Guilgameix]]'', [[poema èpic]] [[sumeri]] d'uns 4700 anys d'antiguitat considerat com el més antic del món.
==
{{Referències }}
== Enllaços externs ==
▲* [http://www.gatewaystobabylon.com/myths/texts/enki/atraha1.htm Traducció a l'anglès] {{en}}
{{Commons}}
==
* Dalley Stephanie, Mites de la Mesopotàmia.
* Heidel Alexander, El Gènesi Babiloni.
| |||