Guillem VII d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: legitim -> legítim |
m Corregit: tenir un altra > tenir una altra |
||
Línia 3:
[[Guillem VI d'Aquitània]], el fill gran del primer matrimoni de Guillem el Gran, va morir el [[15 de desembre]] de [[1038]] sense deixar fills. El successor legítim fou el duc Odó o [[Eudes de Gascunya]] (conegut també com [[Odó de Poitiers]]), nascut de Brisca, segona esposa de Guillem el Gran, que era germana de [[Sanç V Guillem de Gascunya]]. Agnès de Borgonya també reclamava el ducat de Poitiers i ducat d'Aquitània pel seu fill Guillem VII (que aleshores tenia 16 anys) i va aconseguir mobilitzar altre cop als seus partidaris. Odó o Eudes va aixecar un exèrcit i va sortir de [[Bordeus]] avançant cap al nord, i va morir el [[10 de març]] de [[1039 ]] en el atac a la plaça forta de [[Mauzé]] al sud de Poitou. Llavors Guillem VII fou reconegut com a únic i legítim duc d'Aquitània i comte de Poitiers i la seva mare Agnès va agafar la direcció dels afers amb el suport del seu marit [[Jofré I Martell]] [[comtat de Vendôme|comte de Vendôme]], que el [[1040]] va succeir al seu pare [[Folc III Nerra]] com a [[comtat d'Anjou|comte d'Anjou]]. L'octubre de [[1043]] la seva germana [[Agnès de Poitou|Agnès]] (o Ala de Poitou) es va casar amb [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III el Negre]] i la mare Agnès de Borgonya va anar a viure a la cort imperial ([[1044]]) deixant el poder a Poitiers al seu fill Guillem.
Fou llavors quan Guillem VII es va casar amb Ermesenda, una dama de la petita noblesa local, amb la que no va tenir fills.<ref> En una carta estesa a Pignerol datada el [[26 d'octubre]] de [[1078]] s'anomena una Agnès filla de Guillem. Segons la Fundació per la Genealogia Medieval a {{citar web|url=http://www.francebalade.com/poitou/ctpoitou03.htm|títol=Les Comtes de Poitiers<!--Títol generat per bot-->}} aquesta Agnès seria filla de Guillem VII i la possible esposa el [[1064]] de Pere [[comtat de Savoia|comte de Savoia]], i esmentada a ''Europäische Stammtafeln'' com a vídua de [[Ramir I d'Aragó]]. El nom d'Agnès hauria estat introduït a la família per la tercera esposa de Guillem VI el Gran i per tant no seria probable en una filla de Guillem VI, que era fill del primer matrimoni de Guillem el Gran; aquest va tenir una filla de nom Agnès casada amb l'emperador Enric el Negre, i Guillem VIII va tenir
El [[1047]] la seva mare era de retorn a Poitiers, quan es va produir el divorci amb el seu marit [[Jofre II d'Anjou]] (Jofre Martell) formalment per causa de parentiu però de fet per no haver tingut fills. Les relacions entre Guillem VII i Jofré van empitjorar i la mare Agnès va contribuir a aquest empitjorament. Finalment es va arribar a l'enfrontament i Jofré va marxar a Poitiers amb un exèrcit, obligant a Guillem a pactar; finalment es va acordar la pau ([[1053]]) i en endavant la mare Agnès de Borgonya fou apartada de la cort de Guillem encara que va conservar certa influència sota ma. En aquest temps la nissaga de senyors de [[Talmond]] es va extingir revertint al ducat i el [[1058]] Guillem residia normalment a Talmond. En aquest any Jofré II d'Anjou estava en guerra contra [[Guillem el Conqueridor|Guillem de Normandia]] el Bastard (conegut després com el Conqueridor); Guillem VII va ajudar al normand i va anar a assetjar Jofré a [[Saumur]], però es va posar malalt i va haver d'aixecar el setge.
| |||