Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: per un altra > per una altra
L'any [[641]] Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada Tall al-Tawba) i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altra costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però poc després fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (''misr'') i es va construir una gran [[mesquita]]. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a sa germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la [[Djazira]] i [[Armènia]], mentre que altres diuen que el seu germà fou governador d'[[Azerbaidjan]] i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la [[Djazira]].
 
A la mort de Mutawakkil el [[kharigita]] Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad fou deposat el [[868]] pel [[taghlibita]] Ayyub ben Ahmad que va deixar com a governador al seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després se'n van apoderar els [[azidites]] dirigits per Abd Allah ben Sulayman que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador al general turc Asatigin que poc després hi va enviar al seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar al taghlibita Ishak ben Ayyub que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El [[874]] o [[875]] el califa al-Mutamid va nomenar al taghlibita Khidr ben Ahmad i el [[880]] a Ishak ben Kundadj que va morir el [[891]]. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman que en fou expulsat per ununa altra revolta dels habitants que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als [[Shaybànides|Banu Shayban]] que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud.
 
El [[892]] el califa al-Mutadid va nomenar a Hamdan ben Hamdun però el [[895]] es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu [[Hamdànides]]).
1.115.376

modificacions