Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el impost -> l'impost de |
m Corregit: amb la condició de que > amb la condició que |
||
Línia 47:
Quan va deixar de ser capital, Qazvín no va esdevenir província separada sinó que va quedar sota administració d'un ''wazir'', un ''darugha'', un ''[[kalantar]]'' i un ''mustawfi''. Sota domini safàvida dues famílies o faccions es van enfrontar pel poder local; els Haydaris i els Nimatis. El [[1635]]/[[1636]] va patir una epidèmia de pesta (''taun''). El [[1674]] Chardin diu que les muralles estaven en ruïnes i que la vila havia perdut els trets d'una gran capital, i calcula els seus habitants en cent mil. Cap al final del regnat de [[Sultan Husayn I]] (1694-1722) la ciutat havia perdut força població i la regió es va constituir en província sota un ''beglerbegi'', el primer dels quals fou el ''ghulam'' Tahmasp, el qual rebia una remuneració amb càrrec als impostos (''wudjuhat'') recaptats als districtes de la rodalia, i amb el seu import havia de mantenir només 300 soldats el que dona idea de la seva poca importància.
El [[1722]] fou ocupada per Aman Allah Khan amb 6000 homes, sota ordes de l'afganès [[Mahmud Khan]]. El gener de [[1723]] la població es va revoltar dirigida pels ''kalantars'' de la ciutat i els afganesos es van retirar a Isfahan després de perdre dos mil homes. El [[1726]] la ciutat es va entregar als otomans amb la condició
[[Fath Ali Shah]] va nomenar governador al príncep Muhammad Ali Mirza (1789/1790) que va exercir fins al [[1806]]/[[1807]]. Progressivament va esdevenir centre estratègic i comercial en estar entre [[Teheran]], [[Tabriz]] i [[Enzeli]] (a la [[mar Càspia]]). El [[1809]] hi va passar James Morier que la va trobar parcialment destruïda per un recent terratrèmol; la població s'estimava per Morier en 25.000 habitants, estimació que es va repetir durant 50 anys. El [[1818]] el xa va designar governador a [[Abbas Mirza]], per facilitar el seu camí a Teheran en cas de pujar al tron. Durant el segle XIX i la primera meitat del següent va patir diverses epidèmies de còlera, i el [[1850]]/[[1851]] va patir unes inundacions considerables. El [[1880]] un cens estimava la població en 64.362 habitants. El [[1884]] Mirza Husayn Farahani diu que tenia 600 botigues, 8 caravanserralls, 40 mesquites i 9 madrasses, i considera la població només d'uns 30.000 habitants i altres estimacions sota Curzon coincideixen en aquesta estimació (uns 40.000 habitants al començar el segle XX). En aquest temps es va iniciar la comunicació telegràfica amb Teheran i el [[1890]] es va obrir sucursal del banc Imperial de Pèrsia. El [[1899]] fou unida per carretera a Teheran i el [[1906]] a Hamadan.
| |||