Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

També a començaments del segle XVI, [[Jean Goujon]] (anomenat el «Fídies francès») va iniciar els seus treballs a [[Rouen]], i el 1544 va acudir a [[París]] per ésser nomenat escultor reial el [[1547]], on va realitzar nombrosos encàrrecs com les al·legories de ''Les Quatre Estacions'', les Nimfes, unes Cariàtides per a la tribuna dels Músics i va realitzar els signes del [[Zodíac]] per a l'antic ajuntament de París. Per aquests mateixos anys [[Germain Pilon]] va realitzar nombrosos monuments amb gran influència de Miquel Àngel, entre els quequals destaca el ''Crist Ressuscitat amb figures dels guardians'', un grup per a la capella d'[[Enric II de França|Enric II]] conservat al [[Museu del Louvre]], les figures dels quals estan inspirades en composicions pictòriques com el ''Josep d'Arimatea'' de [[Rosso Fiorentino]]. El ''Crist mort'' s'assembla als [[gravat]]s de [[Parmigianino]], doncs les figures cerquen les diagonals i els [[escorç]]os són espectaculars, amb els plecs dels vestits ajustats i molt prims, recordant els relleus de l'[[antiguitat clàssica]]. Fidel seguidor seu va ser el seu deixeble Bartomeu Prieur, qui va treballar al servei d'[[Enric IV de França]]. [[Pierre Puget]], anomenat el «Bernini francès», va ser ja un escultor tardà del Renaixement que va sobresortir amb la seva obra [[Miló de Crotona]].<ref> Alcolea Gil, Santiago (1988) pàg.334-335</ref>