Revisió del 23:38, 20 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es necessari > és necessari ← Edició anterior		Revisió del 22:56, 21 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: consens es que > consens és que Edició següent →
Línia 112: Les decisions de l'OMC com per exemple els acords adoptats o les revisions, són determinades pel consens. Això no vol dir que es trobi unanimitat; només és necessari que cap membre no consideri que la decisió sigui inacceptable per a objectar. L'avantatge del consens esés que promou els esforços per a trobar una decisió acceptable per a tots. Les desavantatges són que es requereix de molt temps per a negociar i arribar al consens, i que els acords finals utilitzen un llenguatge ambigu en els punts de contenció, la qual cosa fa que la interpretació sigui difícil. Richard Steinberg ([[2002]]) va argumentar que encara que el model de consens de l'OMC proveeix una base legal per a la negociació, els acords tendeixen a afavorir als [[Estats Units]] i a [[Europa]]. Les negociacions de [[Seattle]] ([[1999]]) i [[Cancun]] ([[2003]]), per exemple, van fracassar, ja que els països en vies de desenvolupament es van refusar a acceptar les condicions proposades. La ronda de negociacions actuals, la ronda de Doha, va començar a [[Qatar]], el [[novembre]] de [[2001]]. Les conversacions han estat molt controvertibles i no s'ha arribat a cap acord, encara que hi ha hagut més oportunitats de negociacions a [[Cancun]], [[Ginebra]] i [[París]].

Organització Mundial del Comerç: diferència entre les revisions