Salt a cavall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a passar
m Corregit: entre els que es troba > entre els quals es troba
Línia 35:
El cavall ideal per a saltar té uns [[músculs]] curts i poderosos, unes cames netes amb sòlids genolls i una part posterior recta. De temperament, el cavall necessita tindre molt coratge i serenitat; aquest últim és un factor que limita l'ús dels ''pura sang'', els quals sovint tendeixen a escalfar-se, encara que els nord-americans, que no tenen una raça indígena apropiada pels salts, els utilitzen amb molt d'èxit.
 
La popularitat de les competicions de salt ha donat peu a la realització d'una acurada cria en molts països [[europeus]] amb l'objectiu de produir cavalls apropiats per a aquest esport. Els [[Hunters]] irlandesos i els britànics són els millors saltadors de murs del món, encara que els alemanys i els francesos els segueixen de prop. Els [[Trakhners]] (entre els quequals es troba el conegut semental ''Abdulah'', un membre de l'equip nord-americà) i els [[Holstein (cavall)|Holstein]] alemanys són incomparablement potents i voluntariosos. D'altra banda, sovint els hi falta la lleugeresa pròpia dels cavalls francesos com, per exemple, l’[[Anglo-Àrab]] (el resultat d'un creuament entre cavalls anglesos i pura raça Àrabs). Durant alguns anys els cavalls holandesos i belgues (sovint amb sang alemanya o francesa) han figurat en la llista dels campions. Els soviètics utilitzen races com el [[Dudyonny]] i el [[Akhal Teke]], amb el seu increïble pèl a ratlles platejades. Aquestes races [[indígenes]] són capaces de competir amb les millors del món.
 
El [[poni]] és naturalment bon saltador i fins i tot millor preparats per aquest esport, més que no pas els cavalls de mida completa (gràcies a la força comparativa dels seus músculs). Les competicions per a ponis es divideixen en quatre categories segons la mida: