Teatre Tívoli (Barcelona): diferència entre les revisions

El 1849 s'havien obert els anomenats '''Jardins del Tívoli''' (anomenats durant un temps "Jardins de la Nimfa"), que ocupaven les illes compreses entre els carrers de la Diputació i Provença, i el Passeig de Gràcia i Aribau (darrere de la Universitat). La zona estava encara sense urbanitzar, més enllà de les muralles de la ciutat, però a la vora. Era un dels jardins d'esbarjo de titularitat privada que, aprofitant que ja es podia edificar fora muralla, oferien espectacles i diversions. La concessió del terreny era d'un immigrat italià, que hi va instal·lar jocs, casetes de tir, gronxadors, llocs per a sentir-hi música, balls, amb un local de fusta, on als estius s'hi feien representacions. Va passar a mans de Bernat de les Cases, sogre de [[Frederic Soler]], que hi va introduir obres de teatre en català. El 1862 va comprar-lo Ignasi Elies, que havia estaestat empleat de Cases.