Llibertinatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 12932360 de Jordiarbós (Discussió) Text no referenciat, amb faltes ortogràfiques, etc |
m Corregit: llibertí esta utilitzada > llibertí és utilitzada |
||
Línia 3:
«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la [[intolerància]] religiosa, junt amb un sentit [[hedonisme|hedonista]] o [[epicureisme|epicuri]] de la vida.»<ref name = Filoxarxa/> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> Els ''llibertins francesos'' inscriuen en un moviment filosòfic que té els seus arrels a la fisofia antiga ([[Epicur]], [[Lucreci]]...) que refusen el [[dualisme]] o la [[immortalitat de l'ànima]] postulada per [[Plató]] i integrada als primers segles per [[Pau de Tars]] i els [[Pare de l'Església|pares de l'Església]] en la doctrina cristiana. Els llibertins desdenyen especulacions transcendents i apliquen un [[Sensualisme (filosofia)|sensualisme filosòfic]] que accepta un coneixement quan està fundat en observacions i en la raó. Són precursors de la [[il·lustració]], del [[positivisme]] i del [[neopositivisme]].<ref>Antoni Seva, [http://www.raco.cat/index.php/revistaclr/article/viewFile/28729/28563 «Joan Fuster: la mirada materialista»], ''Revista del Centre de Lectura de Reus'', Núm. 6. 1<sup>{{mida|70%|er}}</sup> trimestre de 2003</ref>
Els llibertins van ser perseguits tant pels catòlics com pels protestants.<ref name = Filoxarxa/> En texts ancians, la paraula llibertí
==Vegeu també==
|