Blanquer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: blanquers -> blanquers, ja que tr |
|||
Línia 3:
La transformació de les pells animals en [[cuir]] requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).<ref name="Margalef">{{Citation|last=Margalef|first=M. Rosa|last2=Amelang|first2= James S.|last3=Simon|first3=Antoni|last4=Torres|first4=Xavier|last5=Parets|first5=Miquel|title=Crònica. Llibre I/1|year=2011|place=Barcelona|publisher= Editorial Barcino|page=34-38|isbn=978-84-7226-769-5}}</ref> El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers, ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.<ref name="Margalef"/> Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'[[Època moderna a Catalunya|època moderna]] i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'[[adober]].<ref name="Margalef"/>
Els '''blanquers''' eren els que en primera instància adquirien la matèria primera encara fresca de les [[carnisseria|carnisseries]] i dels [[marxants de bestiar]]. Havien de fer-hi diversos tractaments: submergir-les en aigües tànniques, [[Calç|encalcinar-les]], netejar-les de restes càrniques, raspar-ne les impureses que encara quedessin, subjectar-les estirades per assolir la màxima superfície, adobar-les en clots i remeses, etc.<ref name="Margalef"/><ref name="Diccionari">{{citar llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 130, entrada: "blanquer"|isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Quan tot això estava fet venien aquestes pells ja consolidades a l'[[assaonador]] el qual continuava amb el procés per fer-ne cuir. A causa de la intensa [[pudor]] que generava aquesta activitat i també de la necessitat de disposar a prop d'una [[
El [[Nom comú|nom]] de blanquer prové del fet que les cambres a on treballaven restaven sempre emblanquinades a causa de la [[calç]] que empraven en aquest ofici.<ref name="Diccionari"/>
| |||