Beniaján: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: afamada -> famosa indústria
m Corregit: la '''Sèquia de > la '''Séquia de
Línia 61:
Encara que són diversos els jaciments arqueològics que esquitxen la zona, els orígens històrics de Beniaján es remunten a l'època romana, quan va ser fundada una primera població al peu de la regió muntanyenca sota la denominació de ''Vila-Nova''. Segles més tard els àrabs aixecarien sobre ella ''Benihazram'' o ''Aben Hazarani'', nucli musulmà recuperat per les tropes cristianes en el segle XIII i del que ha evolucionat finalment el Beniaján dels nostres dies.
 
En l'any [[1474]] se signa l'acta fundacional del ''Heredamiento de Beniaján'', sota els ordenances de la qual s'ha vingut regulant fins avui la distribució de les aigües de la '''SèquiaSéquia de Beniaján''', una de les més importants del sistema general de reg en l'[[Horta de Múrcia]]. Aquest canal, de reminiscències àrabs i vital en el desenvolupament agrari de la ''Cordillera Sur'', part de la Séquia Major de Alquibla.
 
El poble de Beniaján es trobava originàriament al costat de la confluència dels rius Guadalentín i Segura, un enclavament freqüentment assolat per les crescudes d'ambdós lleres; això va motivar que, des de la [[Reconquesta]] fins a bé entrat el segle XVI, es produís un lent i paulatí trasllat del nucli urbà fins a l'emplaçament que avui ocupa, una mica més elevat. És precisament en aquesta època quan s'arrela en el lloc una profunda i creixent devoció per la '''[[Mare de Déu del Carme]]''', la qual és patrona de la localitat avui.