Etilenglicol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m addició d'unitats
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 42:
 
== Producció ==
[[Charles-Adolphe Wurtz]], el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la [[Primera Guerra Mundial]] no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.<ref>{{cite journalref-publicació|author autor=J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert | title títol= Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol| journal publicació= [[The AstroPhysical Journal]] | volume volum= 571 | pages pàgines= L59–L62 | date data= 2002-05-20 | doi = 10.1086/341148}}</ref>
 
Actualment es produeix des de l'[[etilè]], via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:
Línia 52:
 
== Toxicitat ==
És moderadament tòxic per via oral, [[LDLO]] = 786 mg/kg per humans.<ref>{{Cite ref-web|autor= Safety Officer in Physical Chemistry
| author títol= Safety Officer(MSDS) data infor Physicalethylene Chemistryglycol
|obra=
| title = Safety (MSDS) data for ethylene glycol
| publisher editor= Oxford University
| work =
|data= 23 novembre 2009
| publisher = Oxford University
| date = November 23, 2009
| url = http://msds.chem.ox.ac.uk/ET/ethylene_glycol.html
| accessdate consulta= December30 30,desembre 2009
 
}}</ref> El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma [[àcid oxàlic]] que és tòxic.<ref>[http://www.cdc.gov/niosh/ershdb/EmergencyResponseCard_29750031.html Ethylene glycol]. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.