Hispània Tarraconense: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tambés > també
m Corregit: desenvocaren > desembocaren
Línia 192:
El 732 al-Ghafiqí va reprendre l'escomesa contra el regne dels francs i escollí la ruta de [[Pamplona]] i [[Roncesvalls]] per penetrar vers la [[Gàl·lia Aquitània]]. Després de la [[Batalla de Bordeus]] va conquerir la ciutat i la va saquejar amb virulència. El duc d'Aquitània Odó el Gran els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el riu Dordonya però va ser derrotat a la [[batalla de la Garona]], raó per la qual es va veure obligat a recompondre la seva relació amb [[Carles Martell]] oferint-li submissió i ajuda per fer front als musulmans. Carles Martell va enviar ràpidament un exèrcit mentre Al-Ghafiqí avançava imparable. Després de saquejar la regió de Poitiers al-Ghafiqí va prosseguir l'avenç cap al nord en direcció a l'abadia de [[Sant Martí de Tours]], però en el camí entre Poitiers i Tours li varen sortir a l'encontre les forces del duc Odó i els reforços enviats per Carles Martell, lliurant-se la decisiva [[batalla de Tours]] l'[[octubre]] del [[732]].
 
Les tropes àrabs van ser derrotades i al-Ghafiqí fou mort. Els supervivents es van retirar en desordre cap a Narbona. Després de la [[batalla de Tours]] les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arles]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> i l'aliança de [[Maurontus]] amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] contra els francs<ref>{{en}} Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988</ref> obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició aplegant un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]] que s'apoderaren d'Avinyó. Després de prendre la ciutat Carles Martell va travessar el [[Roine]] i entrà a la Gàl·lia Narbonesa on inicià el [[Setge d'Arbuna (737)|Setge d'Arbuna (Narbona)]] el 737, ciutat que finalment no va poder prendre. El 742 l'esclat de la [[Revolta berber del Valiat de l'Àndalus]], i la posterior [[Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus]] el 745 desenvocarendesembocaren en la reconquesta omeia del 756. El 759, després d'un setge de set anys, els francs aconseguiren la [[Setge d'Arbuna (759)|conquesta d'Arbuna]]. El [[785]] les mateixes elits locals que havien capitulat davant dels musulmans lliuraren la ciutat de [[Djarunda]], que estava governada pel [[valí]] de [[Madinat Barshiluna]] [[Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Matruh ibn Sulayman]],<ref>Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari</ref> a les tropes de [[Carlemany]]. A la tardor del [[800]] s'inicià el setge de Barcelona amb tropes d'[[Aquitània]], [[Bascònia]], [[Borgonya]], [[Septimània]]<ref>[[Cronicó de Moissac]]</ref> i diversa [[maquinària de setge]]. El capitost musulmà [[Harun]], emparentat amb alguns nobles gots de la ciutat, va assumir el govern interí, però després d’un setge llarg la fam va fer que els habitants de [[Barshiluna]] obríssin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de [[Lluís el Pietós]] comandat pel duc [[Guillem de Tolosa]] el [[3 d'abril]] del [[801]].
 
== Vegeu també ==