Turc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m isbn incorrecte |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 3:
|pronunciació=
|nomnadiu=Türkçe
|estats= [[Albània]], [[Azerbaidjan]],<ref>{{ref-llibre|autor=Taylor & Francis Group| títol =Eastern Europe, Russia and Central Asia 2004| editorial =[[Routledge]]|any=2003| isbn =978-1857431872| url=http://books.google.cat/books?id=NI1G_9j1AhcC&pg=PT134&dq=1999+census+azerbaijan+turkish&lr=&hl=en&sig=lhkBOxL4bArgFBJRuOgLYxVfRUA| pàgines=p. 114|consulta=26 març 2008}}</ref> [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Iraq]], [[Jordània]], [[Kosovo]], [[Líban]], [[República de Macedònia]], [[Moldàvia]], [[Montenegro]], [[Xipre del Nord]], [[Palestina]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Sèrbia]], [[Síria]],<ref> name="Turkish Weekly Aksiyon">{{
|regió=[[Europa]], [[Àsia]]
|parlants=Possiblement 80 milions a tot el món
Línia 19:
|mapa = [[Fitxer:MapOfTurkishSpeakers.png|center|315px|Mapa de Turc]]<br /><center>{{mida|1=Països amb poblacions turcòfones significatives<br />(cliqueu a la imatge per veure la llegenda)</center>}}
}}
El '''turc''' (''Türkçe'' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] {{Audio-IPA|Turkce.ogg|[ˈt̪yɾktʃe]}}) és un [[idioma]] que és parlat com a [[primera llengua]] per més de 63 milions de persones arreu del món,<ref name="Languages of the World">{{ref-llibre | cognom =Katzner | nom =Kenneth | títol =The Languages of the World |anyarxiu=1977 |url=http://www.routledge.com/books/The-Languages-of-the-World-isbn9780415250047 |consulta=11 setembre 2008 |edició=
Les arrels de la llengua es remunten a l'[[Àsia central]], i els primers enregistraments escrits daten de fa gairebé 1.200 anys. A l'oest, la influència del [[turc otomà]] (el precursor immediat del turc actual) s'estengué a mesura que s'expandia l'[[imperi Otomà]]. El 1928, en una de les [[Reformes d'Atatürk]] als primers anys de la [[República de Turquia]], l'[[alfabet turc otomà|alfabet otomà]] fou substituït per una variant fonètica de l'[[alfabet llatí]]. Al mateix temps, l'aleshores recentment fundada [[Associació de la Llengua Turca]] començà un esforç per reformar l'idioma, eliminant-ne els [[préstec lingüístic|préstecs]] [[persa|perses]] i [[àrab]]s en favor de variants nadiues i encunyaments a partir d'arrels turques.
Línia 27:
== Classificació ==
{{principal|Llengües turqueses|Llengües altaiques}}
El turc és un membre del subgrup turc, o occidental de les [[llengües oghuz]], que inclou el [[gagaús]] i l'[[àzeri]]. Les llengües oghuz formen el subgrup sud-occidental de les [[llengües turqueses]], una família lingüística que inclou una trentena de llengües vivents parlades a l'[[Europa oriental]], [[Àsia central]] i [[Sibèria]]. Alguns lingüistes creuen que les llengües turqueses formen part d'una [[llengües altaiques|família de llengües altaiques]] més gran.<ref name="Ethnologue Altaic">{{
[[Fitxer:Kyzyl orkhon inscription.jpg|thumb|left|80px|Inscripció en [[antic turquès]] amb l'[[alfabet Orkhon]] (aprox. segle VIII. [[Kizil]], [[Rússia]].]]
Línia 42:
=== Reforma lingüística i turc contemporani ===
[[Fitxer:Literacy-1924-Turkey.png|Les taxes d'alfabetisme abans de la reforma lingüística a [[Turquia]] (1927). La taxa d'alfabetisme pujà al 48,4% entre els homes i el 20,7% entre les dones el 1950.<ref name=popindex>{{ref-publicació | cognom =Taeuber| nom =Irene B.|any=1958|mes=Abril|article=Population and Modernization in Turkey|publicació=Population Index|volum=24|exemplar=2|pàgina=110|id={{OCLC|41483131}} |
Després de la fundació de la [[República de Turquia]] i la [[#Sistema d'escriptura|reforma de l'escriptura]], l'[[Associació de la Llengua Turca]] (TDK) fou fundada el 1932 sota el patrocini de [[Mustafa Kemal Atatürk]], amb l'objectiu de dur a terme recerca sobre el turc. Una de les tasques de l'associació recentment fundada consistia a iniciar una [[reforma lingüística]] per substituir els [[préstec lingüístic|préstec]] d'origen àrab i persa amb equivalents turcs.<ref>Vegeu Lewis (2002) per una anàlisi detallada de la reforma lingüística turca.</ref> Prohibint l'ús de paraules importades a la premsa, l'associació aconseguí eliminar uns centenars de mots estrangers de la llengua. Mentre que la majoria de paraules introduïdes a la llengua per la TDK eren encunyades a partir d'arrels [[llengües turqueses|turqueses]], també optà per ressuscitar paraules de l'antic turc que no havien estat utilitzades en segles.
Degut a aquest canvi sobtat en el llenguatge, la gent gran i la gent jove de Turquia començaren a diferir en el seu vocabulari. Mentre que les generacions nascudes abans de la dècada del 1940 tendeixen a utilitzar els mots antics d'origen àrab o persa, les generacions més joves prefereixen expressions més noves. És especialment irònic el fet que el mateix Atatürk, en el seu llarg discurs al nou [[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Parlament]] el 1927, utilitzà un estil de dicció otomana que avui en dia sona tan estranger que ha calgut "traduir-lo" tres vegades al turc modern: primer el 1963, després el 1986, i per última vegada el 1995.<ref>Vegeu Lewis (2002): 2–3 per les dues primeres traduccions. Per la tercera, vegeu {{
Les darreres dècades han estat testimonis del treball constant de la TDK per encunyar noves paraules turques per expressar conceptes i tecnologies nous a mesura que entren a l'idioma, principalment de l'anglès. Moltes d'aquestes paraules, especialment els termes de les [[tecnologies de la informació i la comunicació]], han estat àmpliament acceptades. Tanmateix, a vegades la TDK és criticada per encunyar termes que sonen artificiosos. Alguns canvis anteriors (com ara introduir ''bölem'' en lloc de ''fırka'', "partit polític") tampoc no foren acceptades pel públic (de fet, ''fırka'' ha estat substituït pel préstec francès ''parti''). Algunes paraules restaurades de l'[[antic turc]] han adoptat un significat especialitzat: per exemple, ''betik'' (que originalment volia dir "llibre") s'utilitza actualment per dir ''[[llenguatge script|script]]'' en [[informàtica]].
Línia 136:
* {{ref-publicació | cognom=Akalın| nom =Şükrü Haluk|article=Türk Dil Kurumu'nun 2002 yılı çalışmaları (Turkish Language Association progress report for 2002)|publicació=Türk_Dili|volum=85|exemplar=613|issn= 1301-465X |url= http://www.tdk.gov.tr/TR/dosyagoster.aspx?DIL=1&BELGEANAH=2693&DOSYAISIM=calismalar2002.pdf|format=PDF|consulta=2007 març 18|any=2003|mes=Gener}}{{tr}}
* {{ref-publicació | cognom=Bazin| nom =Louis|article=Turcs et Sogdiens: Les Enseignements de L'Inscription de Bugut (Mongolie), Mélanges Linguistiques Offerts à Émile Benveniste|publicació=Collection Linguistique, publiée par la Société de Linguistique de Paris|exemplar=LXX|any=1975|pàgines=37–45}}(en francès)
* {{
* {{ref-llibre| cognom =Coulmas| nom =Florian| títol =Writing Systems of the World| editorial =Blackwell Publishers Ltd, Oxford|any=1989| isbn =0631180281}} (en anglès)
* {{
* {{ref-llibre| cognom =Findley| nom =Carter V.| títol =The Turks in World History| editorial =Oxford University Press|any=2004|mes=Octubre| isbn =0-19-517726-6}} (en anglès)
* {{ref-publicació|autor=Johanson, Lars|article=Discoveries on the Turkic linguistic map| editorial =Swedish Research Institute in Istanbul|any=2001|url=http://www.srii.org/Map.pdf|format=PDF|consulta=18 març 2007}}
* {{ref-llibre|autor=International Phonetic Association|enllaçautor=International Phonetic Association|any=1999| títol =Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|lloc=Cambridge| editorial =Cambridge University Press| isbn =0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)|capítol= Turkish|pàgines=155}} (en anglès)
* {{
* {{ref-llibre| cognom =Katzner| nom =Kenneth| títol =Languages of the World, Third Edition| editorial =Routledge, an imprint of Taylor & Francis Books Ltd.|any=2002|mes=Març| isbn =978-0415250047}} (en anglès)
* {{ref-llibre| cognom =Lewis| nom =Geoffrey|enllaçautor=Geoffrey Lewis (Turkish scholar)| títol =Teach Yourself Turkish| editorial =English Universities Press|any=1953| isbn=978-0340492314 }} (2ª edició 1989) (en anglès)
Línia 154:
{{col-break|width=50%}}
'''Fonts en línia'''
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
* {{
'''Lectures complementàries'''
| |||