Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Quinzena de la qualitat |
m Corregit: d'instaŀlar un > d'instal·lar un |
||
Línia 6:
Si bé des del punt de vista tècnic, i segons els estudis fets, les ubicacions donades eren les millors possibles, el fet és que van generar un rebuig important a diversos punts del país (especialment a l'Alt Camp, a la Conca de Barberà i al Vallès Occidental). El rebuig, comprensible a causa de la naturalesa de les infraestructures, es va veure augmentat a les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà degut a diverses raons: una agricultura amb problemes, una indústria estancada i uns serveis pocs competitius amb les comarques veïnes, amb un context general de pèrdua de pes econòmic i demogràfic en el conjunt català; fet percebut clarament pels ciutadans afectats. Davant això, es desenvolupà un fort moviment d'oposició (especialment a l'Alt Camp i a la Conca de Barberà, però també en altres). La contestació al Pla de residus va fer que fos retirar i, posteriorment, es consensués entre la majoria de grups polítics del [[Parlament de Catalunya]]([[CiU]], [[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]] i [[Iniciativa per Catalunya]]) una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicacions d'ubicacions i indicava la necessitat de comptar amb un informe que contemplés la globalitat de la problemàtica que es podia generar en els aspectes tècnic, ecològic, social i econòmic.<ref>Diego López (dir.) (1991): ''La Conca de Barberà. Territori, població i activitats econòmiques''. Barcelona. Caixa de Catalunya; pàg. 319-320</ref>
Com a balanç, [[Carles Francino i Murgades|Carles Francino]], que als anys noranta treballava a Ràdio Reus, comentà que "el Pla va fracassar per un error de càlcul dels responsables, que no van tenir present la reacció que podrien tenir els ciutadans. La Generalitat, a l'hora d'
== Referències ==
| |||