Primera batalla de Bedriacum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Gàŀlia. Viteŀli havia > Gàŀlia. Vitel·li havia
m Corregit: la Gàŀlia o > la Gàl·lia o
Línia 13:
Abans de l'arribada d'aquest, Cecina intentà parar-li una emboscada a la [[Via Postúmia]], entre Cremona i Bedriacum, però Suetoni Paulí fou sabedor de les intencions de Cecina i s'hi enfrontà, obligant-lo a retirar-se de nou a Cremona. En aquesta ciutat estant, Cecina es reuní finalment amb Fabi Valent, que havia pres una ruta més llarga a través de la [[Gàŀlia]].
 
Vitel·li havia arribat amb totes les seves tropes, però li mancaven reforços a la rereguarda: no podia reunir més tropes de la GàŀliaGàl·lia o Germània sense abandonar les fronteres, les legions de Britània quedaven massa llunyanes i no quedaven soldats de reserva a Hispània. A més, no li quedaven subministraments ni gra i gran part dels seus soldats, d'origen germànic, no estaven acostumats a la calor i el clima de l'estiu italià. Les tropes d'Otó, per la seva part, tenien prou subministraments i tropes fresques a les regions de [[Pannònia]], [[Mèsia]], [[Dalmàcia]] i províncies d'orient, a més del suport i les riqueses de Roma. Per això, el gran general Suetoni Paulí creia que havien d'evitar la batalla i esperar l'arribada de l'estiu, però quan Luci Titià es reuní amb la resta de les tropes d'Otó i es posà al capdavant, la seva primera decisió fou atacar Cremona, contra el consell de Suetoni Paulí i altres generals amb més experiència,<ref name="Tàcit">[[Tàcit]], Històries, Primera batalla de Cremona</ref> com [[Mari Cels]].
 
Luci també va convèncer al propi Otó que s'establís a [[Brixellum]] per no exposar-se al perill, però aquesta acció va comportar dos gran errors: primer va dividir les forces, ja que part de l'exèrcit (entre ells gran part de la [[Guàrdia pretoriana]]) fou destinat a protegir l'emperador i es retiraren del que seria el camp de batalla, i segon perquè va suposar un cop moral als soldats, que tenien a Otó en gran estima i probablement haurien lluitat amb més entusiasme sota el seu lideratge.<ref>Alfred J. Church, Pictures from Roman Life and Story, p 163</ref> El 14 d'Abril les dues forces es trobaren a la Via Postúmia, més a la vora de Cremona que no pas de Bedriacum, amb els homes d'Otó cansats per la llarga marxa.