Línia Gustav: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'intel · ligència. Per > d'intel·ligència. Per |
m Corregit: van col · locar a > van col·locar a |
||
Línia 5:
creua la vital via ferroviària [[Nàpols-Roma]], i es desplaçava al llarg de la zona més estreta de la península italiana, concloent al riu Sangro que desemboca a l'Adriàtic. El principal objectiu estratègic alemany, a part de guanyar temps, no era defensar la possessió d'Itàlia, sinó retardar la progressió dels exèrcits aliats amb el principal objectiu de protegir les vitals zones petrolíferes romaneses, la distància de les bases aèries Aliades s'escurçava mes mes.
La Línia Gustav aixecada a les muntanyes Abruços d'Itàlia , excloïa la cimera de [[Montecassino]] i de la [[Muntanya Samucro]] , doncs per als alemanys , no eren un bon lloc d'observació perquè el seu prominència els feia molt vulnerables , exposant-los al foc de l'artilleria i l'aviació enemigues . Quant Montecassino , els comandaments alemanys a Itàlia consideraven que s'havia d'evitar la destrucció del monestir i les relíquies històriques que albergava . Per a l'efecte , el [[Mariscal Kesselring]] va cursar les ordres de transportar les obres d'art , la biblioteca i les [[relíquies històriques]] a Roma , posant sota la protecció del Vaticà . Les monges i monjos benedictins de Monestir van ser evacuats , quedant solament [[l'Abat Gregori]] Diamare de 82 anys i 5 monjos . Els llocs d'observació i les defenses es van col
El mes d'octubre de 1943, la Línia Gustav estava llista per complir la seva comesa. És oportú recordar que durant els primers anys dels 40 es va deslligar una epidèmia de malària a Itàlia i la zona de Cassino era endèmica, de manera que els bel·ligerants s'enfrontaven també a un enemic silenciós que assotava a les tropes d'ambdós bàndols. Però els alemanys tenien a més un altre enemic: els partisans, que a la [[Regió Lazio]] eren comandats pel dirigent comunista [[Enrico Giannetti]]. Els Aliats brindaven suport logístic als partisans i en canvi rebien informes d'intel·ligència. Per la seva banda els alemanys gairebé no tenien agents d'intel · ligència i en molts casos aquests agents, que creuaven d'un bàndol a l'altre per mar, realitzaven també un doble joc.
| |||