Polimetilmetacrilat: diferència entre les revisions

m
Corregit: bandes metàl•liques i > bandes metàl·liques i
m (Corregit: la il•luminació transmet > la il·luminació transmet)
m (Corregit: bandes metàl•liques i > bandes metàl·liques i)
 
Els compostos acrílics tenen elevada tendència a polimeritzar; la reacció és tan exotèrmica que si es deixa progressar la polimerització sense impediments, pot degenerar en explosió. La seva obtenció es produeix bàsicament per polimerització en massa o en suspensió.
La polimerització en massa també és anomenada polimerització in situ, ja que aquesta es produeix sense dissolvents ni aigua, obtenint-se productes semifabricats, com planxes, blocs o tubs, sense necessitat d'emmotllar-los. El procés consisteix en l'addició d'iniciadors al monòmer pur o a un prepolímer de viscositat més gran. Aquests s'aboquen entre planxes o bandes metàl•liquesmetàl·liques i es deixa polimeritzar; al ser la reacció exotèrmica, cal eliminar la calor mitjançant refrigeració d'aigua o aire. Cal eliminar la calor de reacció per obtenir un polímer sense tensions internes; per aconseguir-ho, el procés de polimerització pot durar dies o setmanes. El PMMA obtingut per polimerització en massa presenta pesos moleculars elevats, de manera que no es possible fondre'ls sense que aquests es descomponguin.
Si es vol obtenir un polímer que fongui, cal addicionar iniciadors adients, aturant la reacció amb reguladors. En una polimerització en massa s'obté un producte isotròpic, lliure d'orientacions i que té propietats òptiques excel·lents.
En el cas d' una polimerització en suspensió s'obtenen mides de partícula molt uniformes en forma de perles, entre 0.1 i 0.5 mm. En aquest procés l'evacuació de de la calor és ràpida, ja que es cedeix directament a l'aigua. El polímer és llavors injectat o extruït com en la resta de termoplàstics.
1.161.213

modificacions