Miguel de Unamuno y Jugo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: Paul Preston |
|||
Línia 21:
[[Fitxer:Banderas homenaje a Unamuno.jpg|thumb|200px|Banderes de Bilbao i flors vermelles i blanques en l'homenatge a Miguel de Unamuno, a la Plaça Unamuno, prop de la casa natal de l'escriptor, al Nucli Antic de [[Bilbao]]]]
Nat al carrer Ronda del Nucli Antic de [[Bilbao]], Miguel era el tercer fill i primer home del matrimoni entre el comerciant Félix de Unamuno i la seva neboda Salomé Jugo. Als deu anys, en acabar els seus estudis al col·legi de Sant Nicolau i entrar a l'institut, és testimoni del setge de Bilbao durant la [[Tercera Guerra Carlina]] (cosa reflectida en la seva primera novel·la, "Paz en la guerra").
Estudià [[Filosofia i Lletres]] a la [[Universitat de Madrid]], amb la qualificació d'excel·lent el 1883, amb dinou anys. L'any següent es doctorà amb una tesi sobre l'[[èuscar]]: "Crítica del problema sobre l'origen i prehistòria de la raça basca", en la qual anticipa la seva idea sobre l'origen dels bascos, contrària a les afirmacions del [[nacionalisme basc]], que propugnava una raça basca no contaminada per altres races.
Línia 29:
El [[1888]] es presentà a la càtedra de psicologia, lògica i ètica de l'Institut de Bilbao convocades per la Diputació de Biscaia, juntament amb [[Sabino Arana]] i el poeta [[Resurrección María de Azkue]], i la plaça recaigué en aquest últim.
Va polemitzar amb Arana, que tot just iniciava la seva activitat nacionalista, que considerava a Unamuno com a basc però [[espanyolisme|espanyolista]], a causa del fet que Unamuno, tot i que havia escrit algunes obres en [[èuscar]], considerava aquesta llengua com a pròxima a desaparèixer i el bilingüisme com a impossible.
El [[1889]] preparà unes altres oposicions i viatjà a [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[França]], on se celebrava l'[[Exposició Universal]] i s'inaugurava la [[torre Eiffel]].
Línia 53:
=== La Guerra Civil ===
En iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], recolzà inicialment els rebels. Unamuno va voler veure en els militars un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposats a encarrilar el país de nou. Quan el [[19 de juliol]] l'ajuntament és substituït per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li ofereix el nou alcalde, el comandant del Valle. L'estiu de 1936 fa una crida als intel·lectuals europeus perquè donin suport als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilització occidental i la tradició cristiana. Azaña el destitueix, però el govern de [[Burgos]] el torna a posar de nou en el càrrec. No obstant això, l'entusiasme inicial per la sublevació es torna desengany, en vista de la repressió a Salamanca. Arriben a les seves mans moltes cartes de familiars d'amics i coneguts que li demanen que intercedeixi a favor dels familiars empresonats. Unamuno visità Franco en el palau episcopal per suplicar inútilment clemència per als seus amics presos.<ref name="franco">[[Paul Preston]], «Franco», capítulo 7 «La forja de un Caudillo: agosto-noviembre de 1936», pg. 242-243, ISBN 84-397-0241-8.</ref>
[[Fitxer:University of Salamanca.jpg|thumb|200px|Universitat de Salamanca]]
=== L'incident amb Millan-Astray ===
Línia 64:
Furiós, Millán va cridar: «''Mori la intel·ligència!''». En un intent de calmar els ànims, el poeta [[José María Pemán]] va exclamar: «''No! Visca la intel·ligència! ¡Morin els mals intel·lectuals!''». Unamuno no es va acovardir i va concloure: «''Aquest és el temple de la intel·ligència! I jo sóc el seu suprem sacerdot! Vosaltres esteu profanant el seu sagrat recinte. Jo sempre he estat, digui el que digui el proverbi, un profeta en el meu propi país. Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya''».
L'esposa de [[Francisco Franco|Franco]], [[Carmen Polo]], agafa del braç Unamuno i l'acompanya a la seva casa, envoltats de la seva guàrdia personal.<ref>[[Paul Preston]], «Les tres Espanyes del 36», capítol 2 «José Millán Astray. El novio de la muerte», pg. 91-92, ISBN 84-01-54068-2.</ref>
Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "''...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades''".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Unamuno/continua/siendo/celestina/antipatriota/elpepuesp/20061229elpepinac_20/Tes Unamuno continúa siendo "celestina" y "antipatriota". El PP rebutja deixar sense efecte l'acord municipal que va expulsar a l'escriptor del seu escó de conseller a Salamanca], reportatge del diari [[El País]], 29 de diciembre de 2006</ref> El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13572721092135830532279/hisp03_urrutia07.pdf Un document excepcional: el ''manifest'' d'Unamuno a finals d'octubre-principios de novembre de 1936], per Manuel María Urrutia, de la [[Universitat de Deusto]].</ref>
| |||