Acadèmia Marshall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç a Silveri Fàbregas |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 26:
==Enric Granados-Acadèmia Granados==
{{AP|Enric Granados i Campiña}}
Enric Granados va ser un dels grans i més destacats deixebles de Joan Baptista Pujol. Per bé que nascut a Lleida, va estudiar a la barcelonina Acadèmia Pujol, on va perfeccionar la seva tècnica musical i, amb només 15 anys, en va guanyar un primer premi a un dels concursos que s'hi feien. Granados va tornar a Barcelona al 1889 i es va convertir en una figura clau per la creació del Teatre líric català. Però el veritable èxit el va tenir amb la presentació del primer àlbum de l'obra ''Goyescas, o los majos enamorados''. Tot i això, la seva gran aportació al món de la musica va ser la fundació de l{{'}}''Acadèmia Granados'' l'any [[1901]].<ref name="M">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.36|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Durant els primers anys, l'acadèmia va estar situada al primer pis del número 14 del carrer de Fontanella; més tard, es va traslladar al carrer de Girona, primer al número 89, xamfrà Aragó, i al final al número 20, cantonada Casp, on avui en dia encara es pot veure una placa de marbre en record als dies d'or de l'Acadèmia.<ref name="M"/> Granados mai no va deixar d'ensenyar, i això l'impulsà a crear una institució educativa, que difongués el seu amor per la música. [[Felip Pedrell]] l'ajudà en la fundació de la institució, així com també s'inspirà en el record de la tècnica apresa amb el gran mestre Pujol i perfeccionada a França amb [[Charles-Auguste de Bériot|De Bériot]].<ref name="M"/> L'Acadèmia Granados va néixer com una empresa sòlida i amb futur, i amb el pas del temps se'n va reforçar el perfil artístic i rigorós. El mestre [[Domènec Mas i Serracant]], gran compositor i organista, va ser durant els primer anys el sotsdirector de la nova acadèmia.<ref name="M"/> Ja al mateix any que es va fundar l'acadèmia, Enric Granados en va presentar alguns alumnes en un concert a la Sala Chassaigne, el 22 de març del 1902, on hi havia les joves pianistes Jordà, Sostres, [[Emília Ycart i Prat|Emília Ycart]] i en [[Ferran Via i Freixas|Ferran Via]]. Algun d'aquests formaria part, en el futur, del professorat de la institució.
Cal indicar que l'acadèmia tingué un consell de protectors que contribuïen amb una quota lliure al finançament de l'escola, com el mateix alcalde de Barcelona, [[Carles Pi i Sunyer]], o les famílies Miralles. Per ingressar a l'acadèmia calia passar per un examen que determinava el grau de l'examinat. El curs començava el dia 15 de setembre i acabava el dia 24 de juny. Els diferents cursos es distribuïen en grups d'alumnes i les classes duraven una hora.<ref name="M03"/> L'acadèmia també organitzava audicions musicals, les quals podien ser privades o publiques, i s'oferien als protectors de l'acadèmia. A les audicions privades es comptava amb els alumnes del curs elemental o del mitjà, i els cursos superiors organitzaven concerts públics en els quals també hi participava Enric Granados. Segons les normes de l'acadèmia, a les classes hi podien assistir oients, que pagaven una quota molt baixa ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 40). L'acadèmia va anar avançant any rere any gràcies a la gran empenta artística del seu fundador i, a mesura que passaven els anys, el nombre d'alumnes augmentava i la fama de la moderna escola pianística es va estendre arreu del país. Per concloure, a l'entorn d'Enric Granados hi havia diverses personalitats del món artístic que compartien amb ell les activitats musicals que s'organitzaven a l'acadèmia, era quelcom habitual pels deixebles. L'acadèmia d'aquesta manera es va convertir en un nexe d'unió entre compositors, deixebles i intèrprets, amb la finalitat de servir a la musica. Els alumnes tenien l'oportunitat d'enfrontar-se per primera vegada a la interpretació de tot un recital en públic amb un auditori selecte i rigorós.
|