William Edward Parry: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 82° 45' de > 82° 45′ de |
m Corregit: dels 113º 48' 22" O > dels 113° 48′ 22″ O |
||
Línia 33:
Van hivernar a Port-Winter, sent aquesta la primera hivernada amb èxit a l'alt Àrtic. Parry va mantenir les dues tripulacions molt ocupades, per no quedar abatuts amb la llarga nit hivernal, amb el manteniment dels vaixells, el desenvolupament de tècniques de supervivència, la presa observacions meteorològiques i magnètiques i les activitats d'oci. Beechey s'encarregà de produir diverses obres de teatre, sent presentada la primera el 5 de novembre amb el títol ''Miss in her teens''. El capità Sabine s'encarregà d'editar un periòdic setmanal, el ''North georgia Gazette, and Winter Chronicle'', en què col·laboraven molts dels tripulants.
Al maig següent va començar a fondre's el gel reapareixent la vegetació. Aquell juny van recórrer a peu illa de Melville i van arribar fins a la seva costa septentrional, descobrint el golf de Liddon, anomenat així en honor al 2n oficial. L'1 d'agost els vaixells quedaren finalment alliberats del gel i van reprendre la ruta cap a l'oest, sense poder arribar més enllà dels 113
L'expedició va tornar cap a casa, arribant a [[Peterhead]], [[Escòcia]], el 30 d'octubre de 1820, després d'un viatge d'un èxit gairebé sense precedents en què es va completar més de la meitat del trajecte entre [[Grenlàndia]] i l'[[estret de Bering]]. A Anglaterra Parry va ser honrat públicament per moltes institucions, i al febrer de 1821 va ser triat per unanimitat membre de la [[Royal Society]]. La narració d'aquest viatge va ser publicada en 1821 amb el títol ''Journal of a Voyage to discover a North-west Passage'' i incloïa 26 dels esbossos presos per Beechey. Expedicions posteriors van aconseguir culminar el recorregut establint així el [[Pas del Nord-oest]].
| |||