William Edward Parry: diferència entre les revisions

L'abril de 1818 acompanyà al llavors capità [[John Ross (explorador àrtic)|John Ross]], al comandament del ''HMS Isabelle'', en la seva primera expedició a l'àrtic, rebent el comandament del veler de dos pals ''HMS Alexander'', de 252 tones i 37 homes.<ref>''Historia universal de las Exploraciones'', Volum IV. Época Contemporánea pàg. 218. Espasa Calpe, Madrid, 3ª edició, 1989.</ref> L'expedició va penetrar a la [[badia de Baffin]] i va procedir al reconeixement complet de les seves costes. A l'agost van arribar a l'[[estret de Lancaster]] i van seguir cap al nord, delimitant la [[badia de Melville]], en la part més septentrional, fins a aquest moment desconeguda per l'Almirallat. Van arribar fins a l'[[estret de Smith]] (la boca de l'[[estret de Nares]]), però no van seguir més enllà, en confondre Ross un [[miratge]] o una cadena d'[[iceberg]]s amb unes muntanyes a l'extrem de l'estret, les quals va arribar a batejar amb el nom de «Crocker Hills». Ross va decidir, a una latitud de 76º° 46'N46′N tornar a Anglaterra malgrat les protestes de diversos dels seus oficials, entre ells [[Edward Sabine]] i Parry.