Ideologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Ideologies del statu quo:''' las que > Ideologies de l{{'}}''statu quo'': '''les que
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 45:
 
===Recerca d'un sistema coherent (1825) ===
La preocupació de la recerca d'un ''sistema coherent'' que es trobava ja a l'escola dels ideòlegs, una mica oblidada per les guerres de l'Imperi i per la Restauració, ressorgeix cap a [[1825]],<Refref>Aquest any era la de la mort de [[Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon]] (19 de maig), del qual el sistema va trobar una posteritat per l'intermediari dels seus parents i els seus antics alumnes.</ref> en el context del començament del regnat de [[Carles X de França|Carles X]].
 
La fi de l'any [[1825]] i l'any [[1826]] van ser així, a França, un moment de reflexió sobre un sistema filosòfic global. Es pot considerar que és un període frontissa en la història de les idees. Els pensadors que van participar en aquesta reflexió van ser principalment [[August Comte]], [[Barthélemy Prosper Enfantin]], [[Charles Fourier]]... i probablement [[Félicité Robert de Lamennais]], qui va ser contractat en la reflexió dels catòlics.
Línia 105:
[[Karl Mannheim]] i [[Max Scheller]] emmarquen la ideologia en el marc de la [[sociologia]] del [[saber]]. El saber emmarcat dins de la [[dominació política]] genera tal cúmul d'[[interès|interessos]] que configura la [[cosmovisió|visió del món]] dels grups socials. Mannheim distingeix entre ideologia parcial de tipus psicològic, i ideologia total de tipus social.
 
[[Sartre]], per la seva banda, introdueix una idea de "ideologia" completament diferent. Per Sartre la ideologia és fruit d'un pensador "creador", capaç de generar una manera de veure la realitat.<ref>''Critique de la raison dialectique'', I, 1960, pàg. 15 i seg. </Refref>
 
[[Willard Van Orman Quine]], per la seva banda, lliga la ideologia a una manera de considerar la [[ontologia]].<ref> Notes on the Theory of Reference, a ''From a Logical Point of View'', 1935, pàg. 131</Refref>
 
A finals del segle passat, però, s'entra en una època de minusvaloració del ideològic, de la mà de les ideologies conservadores, de manera que alguns han proclamat "La fi de les ideologies".<ref> Bell, D. ( 1960)''The End of Ideology: On the exhaustion of Political Idees in the Fifties''</ref> fins i tot s'ha proclamat el triomf del [[pensament únic]] i el "Cap de la Història" o el [[Xoc de civilitzacions]].<ref>{{citar llibre | cognom= Huntington| nom= Samuel Phillips| enllaçautor= Samuel Huntington| títol= El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial| pàgines= | edició= 1a ed.| llengua=català| editorial= Proa| isbn= 84-8437-561-7| data= 2006| ref=}}</ref>