Via d'administració: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: vias -> vías de |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 126:
;Banys : Consisteixen en la immersió de tot o part del cos en una solució aquosa a què s'afegeixen determinats productes. Els més utilitzats són els ''banys col·loïdals'', que tant tebis com calents actuen com a sedants i antipruriginosos. En la seva preparació es barreja una tassa de midó en un litre d'aigua i posteriorment aquesta preparació és feta a l'aigua del bany. Als [[banys oliosos]] se substitueix el midó per olis fàcilment dispersables, produint una suspensió homogènia. Actualment s'utilitzen sobretot els banys de sals, potenciats pel món de la cosmètica.
; [[Loció|Locions]] : També conegudes en dermatologia com '''cures humides obertes''' són molt útils en inflamacions superficials com l'èczema. Es col·loquen compreses amarades a certs líquids a les zones secretants i es canvien cada 5-10 minuts, o bé s'afegeix de forma periòdica líquid, de tal manera que s'eviti la dessecació per efecte de la calor de la pell. Això se sol mantenir durant 2 hores tres vegades al dia. L'objectiu és el refredament que aconsegueix l'evaporació del líquid, que actua com a antiinflamatori. A més tenen propietats antipruriginoses i vasoconstrictores. Mai no irriten i no tenen riscos en el seu ús. Els líquids utilitzats poden ser el [[sèrum fisiològic]], [[etanol]] al 10%, el [[permanganat de potassi]] al 0,01% o la [[solució de Burow]], composta per aigua, subacetat de plom i sulfat alumínico potàsic. Una loció clàssica de la farmacopea espanyola seria l'[[Aigua de Dalibour]], composta per una solució hidroalcohólica a l'1% i sulfat de coure, sulfat de zenc i càmfora i indicada en el tractament de l'impetigen, dermatitis sobreinfectades i dermatosis exsudatives.<
;Tocs o pincelacions :
Línia 136:
; [[Liniment]]s: Forma farmacèutica que consisteix en una presentació líquida, solució o emulsió que conté el o els principis actius i additius el vehicle dels quals és aquós, alcohòlic o oliós, i s'aplica exteriorment en friccions.
;Pólvores : Les pólvores s'obtenen per divisió successiva de productes sòlids i secs fins a partícules homogènies de mida variable. Després de la seva fabricació són passats per tamisos que oscil·len entre els 0.1 mm d'obertura de l'enreixat (pols molt fines) fins a 1 mm. (pols gruixudes). Aplicats sobre la pell formen una capa finíssima de propietats refrescants, vasoconstrictores, antiinflamatòries i antipruriginoses. També protegeixen del frec entre superfícies (plecs) i exerceixen protecció mecànica. Els més famosos són els ''pols de talc'', que en dermatologia es poden associar a altres substàncies com el rovell de zenc. També es compta amb pols d'origen vegetal ([[midó]], [[licopodiàcia|licopodio)]], i en la indústria cosmètica s'han utilitzat àmpliament afegint pigments inócuos, del tipus del cinabri, eosina, bentonita, rovell de ferro o ictiol per a pells fosques. Encara que es poden fabricar pols directament amb les pròpies substàncies actives, no és això el més recomanable, sent millor la seva incorporació a les pols inertes citades anteriorment. Així, es poden afegir substàncies del tipus de les sulfamides, fungicides (ciclopirox olamina, miconazol), anhidróticos (clorur d'alumini), etc. Com a inconvenient important té el que no s'han d'utilitzar davant de presència de secrecions, doncs la barreja amb el traspuat o la pus forma una espècie de ciment que afavoreix la infecció, és irritant i dificulta la cicatrització.<
;Pastes: Estan compostes per pols i grasses a parts iguals, encara que si són massa espesses es pot reduir la part corresponent a les pols, augmentant la quantitat corresponent de greix. En línies generals les pastes són secants, però mantenen la pell suau i plegable, protegint de traumes mecànics i permetent la transpiració. Estan indicades en processos secs (dermatitis cròniques) o molt poc secretantes i en la prevenció de les úlceres de decúbit, pel seu efecte protector. Poden incorporar principis actius tant en forma líquida com a sòlida. Els seus contraindicacións principals són les lesions secretants, infeccions i regions piloses. S'apliquen estenent-les amb una espàtula de fusta i es retiren amb oli d'oliva o vaselina líquida. En lloc de greixos sòlids es poden usar olis, donant lloc a '''pastes olioses'''. Si a una pasta se li afegeixen líquids (aigua), ens trobem davant de la '''pasta aquosa''' o '''pasta refrescant'''.
Línia 182:
Els sistemes terapèutics transdèrmics ('''STT''') són formes de dosificació ideats per aconseguir l'aportament percutani de principis actius a una velocitat programada, o durant un període de temps establert. Existeixen diversos tipus de sistemes transdèrmics, entre els quals es troben:
;[[Pegat transdèrmic|Pegats transdèrmics]]: Forma galènica consistent en un reservori amb principi actiu que s'allibera lentament en aplicar-lo sobre la pell. Es persegueix que el fàrmac passi a la circulació sistèmica a través de la pell i no l'activitat del fàrmac a la pròpia pell. Aquests pegats proporcionen nivells plasmàtics terapèutics constants del fàrmac, sempre que la pell romangui intacta.<ref name="Fernando " >Marcotegui Ros, F. ''Sistemes terapèutics transdèrmics''. Butlletí d'informació farmacoterapéutica de Navarra. Vol 1 núm. 3. 1993. Disponible en [http://www.cfnavarra.es/WebGn/Sou/publicac/Bj/textos/v1n3.htm#top]</ref> Encara que relativament recents,<ref>{{citar web|url = http://www.fda.gov/bbs/topics/ANSWERS/ANS00834.html|títol= FDA approves scopolamine patch to prevent peri-operative nausea|editorial= [[Food and Drug Administration]]|consulta= 12 febrero 2007}}</ref> tenen nombroses indicacions i són objecte de contínua investigació.<
;[[Iontoforesi]]: Tècnica utilitzada en fisioteràpia que consisteix en la introducció d'un fàrmac o principi actiu (mitjançant la utilització de corrent galvànic o altres formes de corrents derivats d'aquesta) a través de la pell. Consisteix en la col·locació sobre la pell de dos elèctrodes que, per la seva polaritat, fan que un fàrmac carregat iónicament travessi la pell. Es produeix per la interacció de la polaritat de l'elèctrode amb la càrrega iònica de la substància triada (mitjançant el rebuig dels ions al pol del mateix signe). Les vies d'introducció a través de la pell són sobretot: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares i sebàcies, per interposar menor resistència per al pas de substàncies. D'aquesta manera són administrats per via percutània fàrmacs carregats elèctricament, sense produir efectes generals a l'organisme, ja que els seus efectes són locals.
| |||