Massacre de Sharpeville: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 3:
== Història ==
El [[18 de març]] de [[1960]], [[Robert Sobukwe]], president del [[Congrés Pan Africà]] (PAC), va convocar per al 21 de març, manifestacions no-violentes a tot el país per protestar contra els «pass» (passaport interior), demanar la seva eliminació així com l'augment de la remuneració base de la jornada laboral<ref>[http://www.celat.ulaval.ca/histoire.memoire/b2006/Samarbakhsh.pdf Lydia Samarbakhsh-Liberge], ''Sud-àfrica: història i la memòria, Les remembrances de la massacre de Sharpeville (21 març de 1960), Consens de monument al cor de l'evolució del nacionalisme sud-africà'', Ehess, Col·loqui Universitat de Bucarest 2006, pàg. 5-6). </
Els manifestants varen ser cridats a reunir-se davant els cossos de policia i entregar-se voluntaris a la detenció per «no portar el pass». L'objectiu era aconseguir que els cossos de policia foren ràpidament sobrepassats i incapaços de procedir a les detencions i als empresonaments. Es tractava també per al PAC d'imposar-se de cara al seu rival, el [[congrés Nacional Africà]] (ANC)<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6. </
El [[21 de març]], els militants del PAC es van activar a tot el país (Soweto, on Sobukwe va ser arrestat i empresonat, Langa a Ciutat del Cap, la regió del Vaal incloent Boipatong i Bophelong). Prop de Vereeniging, en el ''township'' de Sharpeville, els militants del PAC van immobilitzar els transports en comú bloquejant els habitants dels afores en el seu township. Aquests últims van ser llavors nombrosos a venir a manifestar pacíficament la seva còlera davant la comissaria per cremar-hi els seus controvertits documents d'identitat.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6.</
Sharpeville era un suburbi tranquil que havia escapat a la influència de l'ANC i mai no havia participat en cap dels grans moviments anti-[[apartheid]] dels anys 1950.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</
Un malentés a l'entrada del lloc va generar un incident quan un oficial en funcions va ensopegar provocant un moviment de curiositat de la multitud cap endavant, cap als policies. Mal interpretat, algú va fer un tret únic que va estar seguit de ràfegues de trets durant una mica més d'un minut. La multitud, estupefacta, va tenir una reacció de pànic, va girar l'esquena i va intentar escapar de les bales.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</
Hi va haver 69 morts i 178 ferits, amb un nombre molt important de ferides per bala a l'esquena, al cap i al pit.
Línia 17:
== Conseqüències ==
Quan la notícia va arribar a Ciutat del Cap, els butlletins d'informacions a la ràdio i els diaris del vespre van difondre la notícia de l'incident.<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 8.</
La repressió va ser brutal acabant amb nombrosos militants negres a presó o a l'exili. Si per als partidaris del govern, aquests esdeveniments «són l'expressió de l'amenaça real que la població negre planteja a Sud-àfrica», particularment sobre la nació Afrikaner, per al PAC, són «l'expressió de les premisses de la revolució en la lluita popular contra la barbàrie del règim».<ref>L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 8.</
El [[1984]], Sharpeville torna a les portades d'actualitat com a resultat del [[linxament]] d'un regidor negre. Aquest esdeveniment posà en marxa una onada d'enfrontament i de manifestació a tot el país que desemboca el [[1985]] amb l'enduriment de les sancions internacionals imposades per l'ONU contra Sud-àfrica.
|