Revisió del 23:24, 25 març 2014 modifica Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits afegint referències ← Edició anterior		Revisió del 01:07, 30 març 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot posa descripció als enllaços Edició següent →
Línia 54: L'any [[887]] la popularitat de Carles es trobava als moments més baixos. Era percebut com a covard i incompetent, i a més a més no tenia fills legítims. Els seus intents de nomenar hereu el fill bastard que havia tingut amb una concubina van trobar-se amb l'oposició dels bisbes i Carles va haver de claudicar. Aquell estiu va rebre als seus parents, el comte de París [[Odó I de França\|Odó]] i el margravi de Friül [[Berenguer de Friül\|Berenguer]], per discutir la seva successió.<ref>Robert Parisot: ''"Le royaume de Lorraine sous les Carolingiens (843-923)"'', edA. Picard et fils, 1898, p. 484</ref> El mateix any la seva cosina Ermengarda, filla de [[Lluís II d'Itàlia\|Lluís d'Itàlia]] i vídua de [[Bosó V de Provença\|Bosó de Provença]], va portar el seu fill [[Lluís el Cec\|Lluís]] a la cort.<ref>[{{citar web\|url=http://fmg.ac/Projects/MedLands/GERMANY,%20Kings.htm#KarlIIIKingEastFranksEmperor]\|títol=GERMANY, KINGS<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Carles el va confirmar com a hereu de Provença, i és possible que pensés nomenar-lo successor al capdavant de l'Imperi. Però aleshores van arribar notícies que el seu nebot<ref> Régine Le Jan: ''"Famille et pouvoir dans le monde Franc"'', Publications de la Sorbonne, Paris (ISBN 2859442685) p. 204</ref>[[Arnulf de Caríntia]] havia aplegat un exèrcit i es volia fer amb el control de Germània. Tot i que els alamans es van mantenir fidels a Carles, el regne oriental es va col·lapsar. Carles, que havia tornat a patir atacs de la seva malaltia, va ser declarat incapaç per governar i fou obligat a abdicar el [[17 de novembre]] de [[887]]. Es va retirar a Suàbia, on va morir sis setmanes després, el [[13 de gener]] de [[888]].<ref>Docteur Augustin Cabanès: ''"Les morts mystérieuses de l'histoire"'', volume 1.</ref> Amb la seva deposició i mort l'[[Imperi Carolingi]] es va desintegrar definitivament. Va ser succeït per [[Odó I de França\|Odó]] a la [[França Occidental]], [[Arnulf de Caríntia]] a la [[França oriental]], [[Berenguer de Friul]] a [[Itàlia]], i [[Rodolf I de Borgonya\|Rodolf]] a [[Borgonya]]. El títol imperial va quedar uns anys vacant.

Carles el Gras: diferència entre les revisions