Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cotubre
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 12:
El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.
 
Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'octubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) <ref> Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3</Refref>. .
 
De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= |editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref> Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref>
 
Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig [[1149]]<ref>Grousset pàgs. 260-1, 267.</Refref>. Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149.<ref> Grousset pàg. 130.</Refref>
 
== Família ==
 
René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de [[Djamal al-Din Muhammad]], i vídua de [[Buri Tadj al-Muluk]],<ref>Grousset, pàg. 130</Refref> però Amin Maalouf i la ''Foundation for Medieval Genealogy'' no diuen res sobre l'assumpte.
Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb [[Mudjir al-Din Abak]],<ref>Maalouf, pàg 207 </ref> informació confirmada per Amin Maalouf<ref> Maalouf, pàg 171 </Refref> però no per la ''Foundation for Medieval Genealogy'' .
 
==Vegeu també==