Şehzade Baiazet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: molt be, les > molt bé, les |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 1:
'''Şehzade Baiazet''' (1525-1561) fou un membre de la família imperial [[Imperi Otomà|otomana]] (Şehzade = príncep) que lluitava pel tron.
El pare de Baiazet era [[Solimà I el Magnífic]]. La seva mare era Hürrem Sultan. Va servir a [[Anatòlia]] com a sandjakbegi (governador de districte). Però durant la dotzena campanya del seu pare a [[Nakhtxivan]] (avui dia part de l'[[Azerbaidjan]]) el 1553, fou nomenat governador d'[[Edirne]] (Turquia europea) per controlar Rumèlia (els territoris europeus de l'imperi) en absència del seu pare. Durant la campanya, el germanastre gran de Baiazet [[Şehzade Mustafà]] fou executat. Les notícies de l'execució provocaven malestar arreu de l'imperi i un cert Mustafà es va rebel·lar contra Solimà a Rumèlia afirmant que era Şehzade Mustafà. Encara que la rebel·lió fou dominada per un visir, Solimà sospitava que Baiazet fou deliberadament lent en actuar.<
== Rebel·lió ==
Línia 7:
Després de la mort de Mustafà i poc després d'un germà més jove, Jahangir, a Solimà només li quedaven dos fills, Baiazet i Selim (futur [[Selim II]]). El segon era llavors governador de [[Manisa]] i Baiazet era el governador de [[Kütahya]] (els dos a Anatòlia) dues ciutats a distància gairebé igual d'[[Istanbul]], la capital. Solimà tenia ja més de 60 anys i la competència entre els dos germans pel tron era evident. Solimà va renyar als seus fills i va decidit canviar els seus destins. A Selim se li va assignar el govern de [[Konya]] i a Baiazet el d'[[Amàsia|Amasya]], sent els dos sanjaks més llunyans de la capital que els anteriors, però encara equidistants. Selim ràpidament va anar a Konya. Baiazet finalment, després de molts dubtes, va obeir però no va tardar a enfrontar-se al seu germà. Solimà va acusar a Baiazet de ser un rebel i va donar suport al seu fill gran Selim. Aquest amb el suport de [[Sokolluzade Lala Mehmed Paixà|Sokollu Mehmet Pasha]] (més tard [[gran visir otomà|gran visir]]) va derrotar al seu germà prop de Konya (31 maig de 1559).<ref>Prof.Dr.Yaşar Yücel-Prof.Dr.Ali Sevim: ''Türkiye Tarihi II'', AKDTYK yayınları, İstanbul,1990 pàgs. 299-300</ref>
Beyazit va retornar a Amasya i finalment es va escapar a [[Imperi safàvida|la Persia safàvida]] juntament amb els seus fills i un petit exèrcit. Encara que xa [[Tahmasp I|Tahmasp]] inicialment el va acollir molt bé, les pressions de Solimà el van obligar a empresonar-lo. Tant Solimà com Selim van enviar ambaixades a Pèrsia per persuadir al xa d'executar a Baiazet. Finalment el 25 de setembre de 1561, Baiazet i els seus quatre fills foren executats a Pèrsia per un botxí otomà <
== Referències ==
| |||