Àguila romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 11:
Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava, com ha passat durant molts segles, amb la legió, per la qual cosa de vegades la legió s'anomenava simplement ''aquila''.<ref>(Hirt. Bell. Hispa. 30)</ref> Cada [[Cohort (unitat militar)|cohort]] tenia com a insígnia pròpia la [[serp]] o el [[drac]], que estava teixit sobre una peça quadrada de tela (''textilis anguis''),<ref>[[Sidoni Apol·linar|Sidon. Apoll.]] ''Carm.'' v.409</ref> elevat sobre un pal [[daurat]], al qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit,<ref>Themist. Orat. i. p.1, xviii. p.267, ed. Dindorf; Claudian, iv. Cons. Honor. 546; vi. Cons. Honor. 566</ref> i era portat pel ''draconarius''.<ref>[[Vegeci]] de Re Mil. ii.13; cf. [[Tàcit|Tac.]] [[Annals (Tàcit)|Ann.]] [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+18/01 i.18]</ref>
Una altra figura usada als estendards era una bola (l'orbe), que se suposava que era l'emblema del domini de Roma sobre el món;<ref>[[Isidor de Sevilla|Isid.]] Orig. xviii.3 </ref> i per la mateixa raó una figura de bronze de la [[Victòria (mitologia)|Victòria]] es fixava de vegades a la part alta del pal, tal com es veu esculpit, juntament amb estatuetes de Mart, a la [[Columna de Trajà]] i a l'[[Arc de Constantí]].<ref>Vegeu Causeus de Sig. a Graevii Thes. vol. x, p.2529</ref> Sota l'àguila o un altre emblema sovint s'hi col·locava el cap de l'emperador regnant, que era objecte d'adoració idòlatra per part de l'exèrcit.<ref> [[Flavi Josep|Josep]], B.J. ii.9 §2; [[Suetoni|Suet.]] Tiber. 48, Calig. 14; Tac. Ann. [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+1.39 i.39], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext? lookup = Tac.+Ann.+1.41 41], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+4.62 iv.62]</ref> El nom de l'emperador, o d'aquell que reconeixien com a tal, de vegades s'inscrivia de la mateixa manera.<ref> Sueton. Vespas. 6</ref> El pal usat per portar l'àguila tenia a l'extrem inferior un punt de ferro (''cuspis'') per fixar-lo a terra, i permetre a l'[[aquilífer]], en cas de necessitat, poder repel·lir un atac.<
Les divisions menors d'una cohort, anomenades [[centúria|centúries]], tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el nombre de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de ''signum'', perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb la diversitat de formes de les crestes que lluïen els centurions, permetien que cada soldat se situés fàcilment.<ref>Veget. l.c.</ref>
| |||