Escola del Bullenhuser Damm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Crim |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 27:
| peu_p =
}}
L''''escola del Bullenhuser Damm''' (en català es pot traduir com «escola del dic de [[Bullenhuus]]») fou una escola inaugurada el 1910, situada al barri de [[Rothenburgsort]] de la ciutat d'[[Hamburg]] ([[Alemanya]]). Entre els anys 1944 i 1945, l'edifici es transformà en una extensió del [[camp de concentració de Neuengamme]], i el [[21 d'abril]] del [[1945]] s'hi cometé un dels crims més atroços del [[nazisme]]: a penes dues setmanes abans la [[Capitulació (rendició)|capitulació]] de l'Alemanya [[nazisme|nazi]], en un [[crim de la fase final]], l'[[unterscharführer]] [[Johann Frahm]] (1901 – 1946) i el metge de la [[Schutzstaffel]] [[Alfred Trzebinski]] (1902–1946), sota el comandament de l'[[obersturmführer]] [[Arnold Strippel]], hi assassinaren vint nens i nenes jueus de cinc a dotze anys –tots víctimes d'experiments pseudocientífics del metge de l'SS [[Kurt Heissmeyer]]–, els seus quatre cuidadors i un mínim de vint-i-quatre [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]].<ref name="Gedenkstätte">{{
== Història ==
Línia 33:
=== Crim ===
El 1944, el pneumòleg Kurt Heissmeyer, que era cap d'un centre de rehabilitació per malalts de [[tuberculosi]] a [[Lychen|Hohenlychen]], uns 250 km a l'est d'Hamburg, concebé un projecte experimental. El metge mediocre volia utilitzar «material inferior» –mot del mateix Heissmeyer i expressió nazi per a designar comunistes, marxistes, resistents, treballadors forçats, gais i jueus<ref name = JG>Sobre material inferior vegeu endre d'altres: Julien Germain,[http://community.zeit.de/user/julien-germain/beitrag/2010/09/20/die-gehenkten «Die Gehenkten» {{de}})], ''[[Die Zeit]],'' 20 de setembre 2010 (en català: Els penjats)</ref>– per a executar experiments amb l'objectiu d'obtenir, gràcies als resultats dels seus estudis «científics», la promoció com a professor d'universitat.<ref name = DS >{{
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia comprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners, principalment soviètics adults foren un fracàs total: molts dels seus subjectes moriren. Eren «voluntaris» que van presentar-se per què el règim alimentari era millor que al bloc dels soviètics. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaven a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre cuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners soviètics foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski durant el judici, els nens estaven tan prims a causa del maltractament que el dogal no es tancava, i Frahm hagué d'agafar-los amb tot el seu pes per poder assassinar-los.<ref name = GS /> Segons l'historiador i conservador del memorial del Bullenhuser Damm, Joachim Lietzke, la injecció [[anestèsia|anestèsica]] de morfina esmentada per Trzebinski seria una afirmació no confirmada pels fets i que només hauria emès amb l'objectiu de protegir-se contra l'acusació de [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]].<ref>{{
=== Víctimes ===
Línia 72:
===Perpetradors===
Els deu perpetradors foren els següents:<ref>{{
* Wilhelm Dreimann (1904–1946): policia, guarda del camp de Neuengamme, conegut com «el [[botxí]] de Neuengamme». Segons el testimoni de Frahm, Dreimann penjà els presoners adults i els dos primers nens. El 1946 fou [[Pena de mort|condemnat a mort]] als [[judicis de la Casa Curio]].
* [[Johann Frahm]] (1901–1946): fou format al [[camp de concentració de Sachsenhausen]]. Participà en l'assassinat dels nens i dels adults. Fugí prop de la seva família a [[Kleve (Dithmarschen)|Kleve]] però l'octubre de 1945 fou arrestat i el 1946 condemnat a mort als judicis de la Casa Curio a [[Hamburg]]. Finalment, fou executat l'11 d'octubre.
Línia 87:
[[Fitxer:Bullenhuser Damm Memorial.jpg|thumb|Placa informativa de l'entrada del lloc de commemoració.]]
[[Fitxer:Bullenhusener - interior del museu.jpg|thumb|Sala del museu dedicada a les biografies dels nens: cada maleta simbolitza la vida d'una persona.]]
[[Fitxer:Bullenhuser Damm, monument rus.jpg|Monument a les víctimes soviètiques de l'escultor Anatolij Mossijtschuk.<ref>{{
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets: l'assassinat dels nens semblava oblidat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors al soterrani el dia de l'aniversari del crim. El 1963 s'inaugurà una primera placa commemorativa en la qual s'ignoraren les víctimes soviètiques.
Línia 93:
El 1956, Monika, la filla de [[Fritz Bringmann]] (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels [[judicis de la Casa Curio]], publicà un article a la pàgina per a nens del diari ''Norddeutsches Echo'' sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou interrogat per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz), que considerava l'article com a [[propaganda]] [[comunisme|comunista]], considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà les actes dels judicis de la Casa Curio, els quals la policia secreta desconeixia completament.<ref>[[#Groschek|Groschek 2012]], p. 92</ref> De 1970 a 1995, Bringmann, «combatent incansable contra l'oblit», fou el president de l'associació ''Amicale Internationale'' de Neuengamme.<ref>Segons el títol d'una monografia publicada en ocasió de la seva mort el 2011 per Detlef Garbe (editor), ''Unermüdlicher Kämpfer gegen das Vergessen: Fritz Bringmann 1918 – 2011,'' Hamburg, Arbeitsgemeinschaft Neuengamme für die Bundesrepublik, KZ-Gedenkstätte (Neuengamme), 2011, 95 pàgines (en català: Combatent incansable contra l'oblit: Fritz Bringmann 1918-2011)</ref>
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva insistent recerca i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com havien mort els seus fills, germans o néts. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panels informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el Senat de la ciutat d'Hamburg qualificà el lloc de monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès que fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]], juntament amb els nens de l'orfenat del qual n'era el director.<ref>{{
El 1986, un tribunal internacional acusà la [[Poder judicial|justícia]] federal alemanya de tàctiques dilatòries en l'elucidació dels crims nazis. En general, la justícia alemanya de la postguerra no s'afanya massa en esbrinar i perseguir els crims dels nazis.<ref> Ronen Steinke, [http://community.zeit.de/user/julien-germain/beitrag/2010/09/20/die-gehenkten «Die letzte Chance: Viele NS-Verbrecher leben noch. Doch in Deutschland kommen sie selten vor Gericht »], ''Die Jüdische Allegemeine,'' 08 d'abril 2009 (en català: La darrera oportunitat: molts criminals nacionalsocialistes segueixen vius. Però a Alemanya rarament són posats davant un tribunal.)</ref> El cas de l'SS Arnold Strippel n'és un exemple. Fins i tot el 1996, un fiscal formulà una acusació contra un panel informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual s'havien publicat citacions de l'argumentació per rebatre algunes acusacions.<ref>{{
{{cita
Línia 102:
|llengua1={{ca}}
|llengua2={{de}}
|Helmut Münzberg, fiscal, 1967<ref>{{
}}
El maig de 2005, el ministre de finances de la ciutat estat d'Hamburg, el [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|democristià]] Wolfgang Peiner, proposà vendre l'escola del Bullenhuser Damm en una llista d'edificis públics que haurien esdevingut superflus. Després de protestes de l'oposició, Peiner abandonà el projecte.<ref>{{
==Reconeixement i commemoració==
| |||