Màlik-Xah I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: destituit -> destituït el |
m Corregit: oriental del imperi. A > oriental de l'imperi. A |
||
Línia 4:
'''Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan''' , conegut com '''Màlik-Xah I''' (1055-1092), fou sultà gran [[seljúcida]] del [[1073]] al [[1092]], sota el qual l'[[imperi seljúcida]] va arribar a la seva màxima extensió i potència.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lambton |nom=Ann K. S. |títol=Continuity and Change in Medieval Persia: Aspects of Administrative, Economic and Social History, 11th-144th Century |url=http://books.google.es/books?id=lQjkJOUcVIwC&pg=PA169&dq=Malik-Shah+I+empire+largest&hl=ca&sa=X&ei=EcNMUZGoOY-BhQfPo4GYBQ&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Malik-Shah%20I%20empire%20largest&f=false |llengua=anglès |editorial=SUNY Press |data=1988 |pàgines=169 |isbn=1438409974}}</ref>
El seu pare [[Alp Arslan]] el va designar com hereu (''wali al-adh'') el [[1066]] i altres parents van rebre governs a la part oriental
[[Fitxer:Büyük Selçuklu Sultanı Melikşah.jpg|thumb|esquerra|350px|Màlik-Xah I]]
Kawurd considerava que com a degà de la família, el que rebia era poc, i es va revoltar però fou derrotat a Hamadan ([[1074]]) i mort potser per orde del visir. Però Màlik-Xah va concedir tot seguit als seus dos fills Sultan Shah i Turan Shah el [[seljúcides de Kirman|Kirman]] i el [[Fars]]. Aprofitant aquestes lluites el [[gaznèvida]] [[Ibrahim ben Masud|Ibrahim ibn Masud]] (1059-1099) va probar de recuperar els territoris del [[Gran Khorasan]] que la seva nissaga havia perdut davant els seljúcides trenta anys enrere. Ibrahim va atacar al seljúcida [[Uthman ibn Čaghri Beg Dawud]] al nord de l'Afganistan i el va fer presoner però Màlik-Xah va enviar un exèrcit que va restablir el control seljúcida al territori (1073). Entre els dos imperis s'estenia el principat de [[Sistan]], governant per la dinastia [[saffàrida]] que el 1073 va haver de reconèixer la sobirania de Màlik-Xah I.
| |||