Federico da Montefeltro: diferència entre les revisions

'''Frederic III Montefeltro''' ([[Gubbio]] [[7 de juny]] del [[1422]]-[[Ferrara]] [[10 de setembre]] de [[1482]]), va ser fill natural de [[Guidantonio I Montefeltro]] i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci. Fou legitimat pel Papa [[Martí V]] el [[1426]].

 

 

El [[1443]] va rebre els bens de la seva muller Gentile Brancaleoni, comtessa de [[Massa Trabaria]] i senyora de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, dels que va ser investit pel Papa [[Eugeni IV]]. El [[1444]] va succeir al seu germà [[Oddo Antonio II Montefeltro]] com a vicari Pontifici d'[[Urbino]], [[Gubbio]], [[Cagli]], comte sobirà de [[Montefeltro]], comte sobirà de [[Castel Durante]], senyor sobirà de [[San Leo]], [[Cantiano]], [[Pergola]], [[Sassocorvaro]], [[Lunano]] i [[Montelucco]]. El [[6 de març]] de [[1445]] va adquirir [[Fossombrone]] als [[Malatesta]]. Fou confirmat en els seus títols i estats pel Papa [[Nicolau V]] amb Bule Pontifícia del [[20 de setembre]] de [[1447]], però la germanastre [[Violant Montefeltro]] en va aportar una part al seu espòs.

[[Fitxer:Federico montefeltro and son.jpg|thumb|Federico da Montefeltro i el seu fill Guidobaldo, quadre de [[Pedro Berruguete]].]]

 

 

El Papa [[Pius II]] li va renovar la investidura com vicari d'Urbino, Cagli, Pergola, San Leo, Gubbio i Fossombrone el [[30 de juliol]] de [[1461]], i amb la pau del [[1 de novembre]] de [[1463]] va rebre com a vicari pontifici, Macerata Feltria, Sant'Agata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto; el gener de [[1464]] encara va ser nomenat vicari pontifici a Sassocorvaro i l'[[1 d'abril]] de [[1464]] va ser nomenat vicari general pontifici a la [[Romanya]] i a [[Montefeltro]].

 

[[File:Studiolo Montefeltre.jpg|thumb|left|Studiolo]]

El [[1473]] Federico da Montefeltro es va construir un gran palau obra de l'arquitecte [[Dalmàcia|dàlmata]] [[Luciano da Laurana]] en el que havien col·laborat els millors artistes de l'època. Al pis superior el duc es va dissenyar el seu estudi on allunyar-se del "soroll de la cort" i poder meditar. El duc, influït per Vespasian un llibreter florentí, volia que fos decorada amb [[pintura a l'oli|pintures a l'oli]] i cap pintor italià de l'època disposava dels coneixements tècnics. [[Just de Gant]], coneixedor de la tècnica, va rebre l'encàrrec de pintar vint-i-vuit retrats de personatges il·lustres: filòsofs, poetes i metges de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Antiga Grècia|Grècia]]. Aquestes obres es troben actualment repartides entre el [[Museu del Louvre|Louvre]] i a la [[Galleria Nazionale delle Marche]] a [[Urbino]]<ref name="Frère2007">{{ref-llibre|cognom=Frère|nom=Jean-Claude|títol=Early Flemish painting|url=http://books.google.cat/books?id=TSPXPAAACAAJ|consulta=26 Octubre 2010|data=15 October 2007|editorial=Terrail|isbn=9782879393391}}, pàg. 140-148</ref>

[[Sixt IV]] el va nomenar el [[23 de març]] de [[1474]] duc d'Urbino, com extensió per la branca bastarda legitimada del títol hereditari concedit a son germanastre [[Oddo Antonio II Montefeltro]] el [[1443]].

 

 

El [[2 de desembre]] del [[1437]] es va casar amb Gentile Brancaleoni, Comtessa de Massa Trabaria i senyora de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, filla de Bartolomeo Brancaleoni, comte i rector pontifici de Massa Trabaria i senyor de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, que va morir el [[1456]]. Es va casar en segones noces a [[Pesaro]] el [[10 de febrer]] de [[1460]] amb Battista Sforza, filla de Alexandre [[Sforza]], senyor de Pesaro i [[Gradara]], la qual va morir el [[6 de juliol]] de [[1472]].