Aquesta època reflecteix les influències que Montsalvatge rebé de compositors francesos com [[Olivier Messiaen]] i [[Georges Auric]], que el menaren a la politonalitat lliure. A lL'any [[1953]], presentà el ''Concerto breve'' per als [[premis Ciutat de Barcelona]], sense sort; però l'obra entusiasmà diversos pianistes de primera fila ([[Alexis Weissenberg]], Gonzalo Soriano), i va ser estrenada per [[Alícia de Larrocha]] en el concert dels seus 25 anys de carrera. En un període relativament curt, les noves obres de Montsalvatge són premiades repetidament: ''Calidoscopio'', premi extraordinari de composició del [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona]], ''Partita 1958'', premi Òscar Esplà, ''Cant espiritual'', premi Lluís Millet. Aquesta darrera obra es va estrenar en el concert dels anomenats ''[[Fets del Palau]]'', que va acabar amb ball de bastons i detencions.
