Tilbeşar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Normalitza etiquetes <ref>
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 26:
El 1144 el comte d'Edessa, que llavors era [[Joscelí II d'Edessa|Joscelí II]], es va retirar a Turbessel. [[Zengi]], atabeg de Mossul i d'Alep, va assetjar Edessa ([[29 de novembre]]), que finalment va conquerir a finals de desembre. Zengi fou assassinat el [[1146]]. El seu fill [[Nur al-Din Mahmud|Nur ad-Din]] el va succeir com emir d'Alep. Joscelí II va intentar recuperar Edessa des de Turbessel, però només ho va aconseguir per poc temps ([[27 d'octubre]] de [[1146]] a [[2 de novembre]] de [[1146]]).
 
El [[1147]], la [[segona Croada|segona croada]], dirigida pel rei de [[França]] [[Lluís VII de França|Lluís VII]] i per [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III d'Hohenstaufen]] [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador germànic]], va desembarcar a Síria. En lloc d'atacar Nur ad-Din Mahmud, que representava el verdader perill per als estats francs, els croats preferiren fer el [[pelegrinatge]] a [[Jerusalem]] i després intentaren prendre [[Damasc]], l'emir de la qual era un aliat tradicional dels francs. Aquesta poca traça reforça el sentiment anticristià dels damascens. [[Muin al-Din Unur]] de Damasc va resistir el setge i va demanar ajut a Nur al-Din Mahmud que va arribar aviat amb el seu exèrcit. Per evitar que Damasc caiguera sota el control del zengita, els croats van haver d'aixecar el bloqueig.<ref> {{Harvsp|Maalouf|1983|p=171-5}}</ref>. El [[soldanat seljúcida de Rüm|soldà seljúcida de Rüm]] [[Masud I]] va atacar i ocupar el nord del que quedava del [[comtat d'Edessa]]. Nur ad-Din Mahmud va assetjar Turbessel, però l'arribada de [[Balduí III de Jerusalem]] el va obligar a aixecar el setge. El comte Joscelí II fou capturat poc després, el [[4 de maig]] de [[1150]], quan anava cap a [[Antakya|Antioquia]], i Turbessel fou novament assetjada, però es va defensar amb aferrissament sota la direcció de la comtessa Beatriu d'Édesse i va poder rebutjar l'atac, però, comprovant que no podria defensar sempre la ciutadella, i amb l'acord del rei, va cedir el que quedava del comtat als [[imperi Bizantí|bizantins]]; aquests darrers no obstant es van revelar incapaços de defensar la ciutat i l'amir Hanas, un lloctinent de Nur ad-Din Mahmud, la va conquerir el [[12 de juliol]] de [[1151]].</ref>.
 
El 1176, junt amb altres fortaleses del nord de Síria (especialment [[Ayn Tab]]) fou donada en feu al aiubita [[Saladí]], però va quedar en mans del governador [[zengita]] Badr al-Din Duldirim al-Yaruki, al que Saladí havia confirmat i que la va conservar fins el 1218/1219 quan fou ocupada pel sultà seljúcida de Rüm, Izz al-Din [[Kaykaus I]]. No va tardar en perdre-la enfront del príncep aiubita [[Al-Àixraf ibn al-Àdil|al-Àixraf Musa ibn al-Àdil]] que va governar entre 1227 i 1229 per després agafar el tron a Damasc, i la va cedir al regent d'Alep Toghrul Shihab al-Din que governava en nom del menor [[al-Aziz ibn adh-Dhàhir]] (1216-1236) a la mort del qual la va voler recuperar però es va posar malalt i va morir poc després (1237) i també va morir [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] d'Egipte, i el fill d'al-Aziz, [[an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz]] la va poder conservar. El 1240 fou atacada pels [[khwarizmites]] que foren rebutjats; el 1248 an-Nàssir la va bescanviar amb algunes possessions d'[[al-Àixraf ibn al-Mansur]] d'[[Homs]]. Aquest va retre homenatge a [[Hulegu]] el 1260 i va salvar la ciutat, però tres anys després el principat d'Homs fou annexionat pel sultà mameluc d'Egipte i la fortalesa fou desmantellada al cap d'uns anys, abans del final del segle XIII.