Tilbeşar: diferència entre les revisions

El [[1147]], la [[segona Croada|segona croada]], dirigida pel rei de [[França]] [[Lluís VII de França|Lluís VII]] i per [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III d'Hohenstaufen]] [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador germànic]], va desembarcar a Síria. En lloc d'atacar Nur ad-Din Mahmud, que representava el verdader perill per als estats francs, els croats preferiren fer el [[pelegrinatge]] a [[Jerusalem]] i després intentaren prendre [[Damasc]], l'emir de la qual era un aliat tradicional dels francs. Aquesta poca traça reforça el sentiment anticristià dels damascens. [[Muin al-Din Unur]] de Damasc va resistir el setge i va demanar ajut a Nur al-Din Mahmud que va arribar aviat amb el seu exèrcit. Per evitar que Damasc caiguera sota el control del zengita, els croats van haver d'aixecar el bloqueig.<ref> {{Harvsp|Maalouf|1983|p=171-5}}</ref>. El [[soldanat seljúcida de Rüm|soldà seljúcida de Rüm]] [[Masud I]] va atacar i ocupar el nord del que quedava del [[comtat d'Edessa]]. Nur ad-Din Mahmud va assetjar Turbessel, però l'arribada de [[Balduí III de Jerusalem]] el va obligar a aixecar el setge. El comte Joscelí II fou capturat poc després, el [[4 de maig]] de [[1150]], quan anava cap a [[Antakya|Antioquia]], i Turbessel fou novament assetjada, però es va defensar amb aferrissament sota la direcció de la comtessa Beatriu d'Édesse i va poder rebutjar l'atac, però, comprovant que no podria defensar sempre la ciutadella, i amb l'acord del rei, va cedir el que quedava del comtat als [[imperi Bizantí|bizantins]]; aquests darrers no obstant es van revelar incapaços de defensar la ciutat i l'amir Hanas, un lloctinent de Nur ad-Din Mahmud, la va conquerir el [[12 de juliol]] de [[1151]].</ref>.