Capital (economia): diferència entre les revisions

Els objectes socials del procés del capital són: el treballador propietari de la seva força de treball i el capitalista propietari dels mitjans i eines de producció, sense que cap dels dos tingui control conscient sobre el procés social general de producció, i sent condició que ni el capitalista sigui propietari de la força de treball utilitzada (ni la pròpia ni l'aliena en forma d'esclavitud), ni el treballador sigui propietari dels mitjans de producció. El treballador deu així ser [[liberalisme econòmic|lliure]] de posseir i administrar la seva pròpia força de treball, amb la qual cosa potencialment pot convertir-se en capitalista, però alhora es requereix que el mateix, pres ja com a conjunt o [[classe social|classe]], es trobi "alliberat" de posseir les eines de producció, la qual cosa succeeix gràcies al resultat social d'aquest mateix procés (Marx, 1867) que ho requereix per a la seva pròpia [[eficiència (economia)|eficiència]], o sigui, com a conseqüència d'una producció organitzada per actors socials en forma [[propietat privada|privada]] i [[llibertat econòmica|independent]] dins del context de la propietat individual enajenable o [[burgesia|burgesa]]. No obstant això, aquest procés de coerció intraeconómica, en el model de Marx, ha de començar amb una primera desposessió (extraeconómicaextraeconòmica) perquè se{{què}} de d'inici al procés d'acumulació de capital que recentment després pot retroalimentar-se (Marx, 1857). A aquesta problemàtica premissa del sistema i hipòtesi per la interpretació històrica, es denomina [[acumulació originària]].