Circulació atmosfèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Sud-Amèrica, resultant > Sud-amèrica, resultant
Línia 5:
== Característiques de la circulació longitudinal ==
[[Fitxer:AtmosphCirc2.png|thumb|333px|Una visió ideal de les tres cèl·lules de circulació.]]
Les cèl·lules de Hadley, Ferrel, i polarPolar acompleixen un important paper en la circulació atmosfèrica, i vénen a constituir un efecte i no una causa de la circulació atmosfèrica global. Això significa que la circulació atmosfèrica és el resultat d'una combinació de molts factors que actuen sobre el patró baromètric de l'aire determinat pels centres d'acció (anticiclons i ciclons o depressions).
La circulació latitudinal apareix com conseqüència que la radiació solar incident per unitat d'àrea és més alta a les [[zona intertropical|baixes latituds equatorials]], i disminueix segons la latitud augmenta, assolint el seu pic mínim als pols. La circulació longitudinal per un altre costat, apareix ja que l'aigua té una capacitat més gran d'escalfament que la terra tot i que necessita molt més temps que l'aire per absorbir i expulsar calor car l'aire és [[diatermància|diatèrman]], és a dir, es deixa travessar pels rajos solars sense escalfar-se, mentre que les aigües absorbeixen lentament aquella calor dels rajos solars i l'alliberen quan l'atmosfera està més freda. Fins i tot a microescales aquest efecte és perceptible; car porta a la brisa marina, aire refredat per l'aigua cap a la costa durant el dia, i transporta la brisa terrestre, aire refredat pel contacte amb el sòl, cap al mar durant les nits.