|
* Carla & Ingrid la millor ejejejejeeje
El terme '''catolicisme''' usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn a totes aquelles esglésies cristianes que estan en [[comunió]] amb el [[Papa de Roma]], i que accepten la seva autoritat en matèries de [[fe]] i de [[moral]]. Actualment, es divideix en les següents:
* L'[[Església Catòlica Romana]], que segueix el [[ritu llatí]].
* L'[[Església Catòlica d'Orient]] o Església Uniata, que segueix el [[ritu d'Orient]].
Cal dir que hi ha esglésies que no accepten l'autoritat del Papa, però que es consideren catòliques i utilitzen aquest nom.
El terme "catòlic" prové de l'adjectiu [[Grec antic|grec]] καθολικός-ή-όν (''katholikos''), que vol dir "general" o "universal". Aquest adjectiu va ser utilitzat per primera vegada per [[Ignasi d'Antioquia|Ignasi]], bisbe d'Antioquia el [[107]] dC per referir-se a l'església cristiana no dividida (aleshores) en una epístola als cristians d'[[Esmirna]]. El primer [[concilis ecumènics|concili ecumènic]] de [[Concili de Nicea I|Nicea]], va confirmar aquest adjectiu per descriure l'església cristiana universal fundada pels apòstols de [[Jesucrist]]. Després del [[Gran Cisma d'Orient]], l'adjectiu es relaciona amb l'[[Església Catòlica Romana]], encara que l'[[Església Ortodoxa]] i algunes esglésies protestants també es consideren "catòliques", en el sentit original de la paraula, "universal".
De manera més específica, el terme es refereix només a l'[[Església catòlica]], composta per 23 esglésies ''sui iuris'' que es troben en completa comunió amb el [[Papa]] i que en conjunt reuneixen més de mil milions de fidels <ref> O ''Annuarium Statisticum Ecclesiae'' (ISBN 978-88-209-7928-7) indica 1,114,966,000 com nombre total de fidels en l'últim dia de 2005. </ref> (una sisena part de la població mundial i més de la meitat de tots els fidels cristians).<ref name="Zenit"> {{ref-web| títol = Number of Catholics increases worldwide. 2010 "Annuario" shows growth in Àsia and Africa | obra = ''2010 Annuario Pontifici'' |editor= Zenit News Agency | data = 2010.02.21 | url = http://www.zenit.org/article-28425 ? l = anglès | data = 2012.01.03}} </ref><ref name='Britannica'> {{citar llibre | autor = Marty, Martin E., Chadwick, Henry, Pelikan, Jaroslav Jan | títol = "Christianity" in the Encyclopædia Britannica Millennium Edition | editorial = Encyclopædia Britannica Inc | any = 2000 | citació = The Roman Catholics in the world outnumber all other Christians combined. }} </ref> El principal tret distintiu de l'Església catòlica és el reconeixement de l'autoritat i primacia del papa, bisbe de Roma. L'[[Església catòlica]] reconeix el papa com el seu líder universal, però les diferents Esglésies "catòliques" tenen com a cap a altres figures i no reconeixen l'autoritat papal. Exemples són l'[[Església ortodoxa]] que reconeix el [[patriarca de Constantinoble]], i la [[Comunió Anglicana]], que té com a cap al [[monarca britànic]]. Però hi ha diverses esglésies que comparteixen també l'adjectiu qualificatiu de «catòliques», com l'[[Església ortodoxa]] i les [[Antigues esglésies orientals]], l'[[Església Assíria Oriental]] i les Esglésies que constitueixen la [[Comunió Anglicana]].<ref> Gros, Jeffrey, Eamon McManus, Ann Riggs (1998). ''Introduction to Ecumenism.'' Paulist Press. pp. 154-155. ISBN 978-0-8091-3794-7. </ref> És important destacar que aquestes Esglésies, encara anomenades catòliques, són denominacions completament independents de l'[[Església catòlica]] de Roma, cada una havent seguit un pas evolutiu diferent, i amb dogmes i creences diferents dels de l'Església de Roma.
== Història del catolicisme ==
El nom d'església catòlica (o catolicisme) s'ha fet servir per fer referència a l'"Església Universal" des de començaments del [[segle II]], car consta l'ús del terme per primer cop a les cartes d'[[Ignasi d'Antioquia]], qui, segons [[Joan Crisòstom]], havia estat ordenat pel propi [[Sant Pere|Pere]].<ref name="Ray">Ray, Stephen. Upon this Rock. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1999. p.119. Pot consultar-se a [http://books.google.cat/books?id=RnQiVgUn728C&lpg=PP1&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Google Books].</ref><ref>{{ref-web| cognom =Woodhead| nom =Linda| títol =An Introduction to Christianity|editor=Cambridge University Press| data =2004| url =http://books.google.cat/books?id=EsctaP__5yQC&pg=PA34&dq=ignatious+where+the+bishop+is+there+is+the+catholic+church&lr=| dateformat=dmy|consulta=18 Nov 2008}}.</ref>
En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes, com per exemple els papes [[Climent I]], [[Víctor I]] i [[Calixt I]].<ref>Les primeres llistes dels Papes diuen que el Papa que va succeir l'Apòstol Sant Pere fou [[Lli I]]. Eamon Duffy, ''Saints and Sinners: A History of the Popes'' (Yale Nota Bene, 2002) Apèndix A.</ref><ref name="The Primacy of Peter">Fr. Nicholas Afanassieff: ''"The Primacy of Peter"'' Ch. 4, pgs. 126-127 (c. 1992)</ref> Als primers tres segles de la història, l'Església s'organitzava en tres patriarques, els bisbes d'Antioquia, amb jurisdicció sobre [[Síria]], i més endavant sobre l'[[Anatòlia|Àsia Menor]] i [[Grècia]]; [[Alexandria]] de la jurisdicció d'[[Egipte]], i [[Roma]] de la jurisdicció d'Occident.<ref name="New Advent">{{ref-web|url=http://www.newadvent.org/cathen/11549a.htm |títol=Patriarch and Patriarchate|língua= Inglês|autor= |obra= |data= |acessodata=1-7-2010}}</ref> A continuació els bisbes de [[Constantinoble]] i [[Jerusalem]] s'afegiren als patriarques per raons administratives.<ref name="New Advent" /> El [[Primer Concili de Nicea]], l'any [[325]], considerà el bisbe de Roma com el ''primus'' (primer) entre els patriarques, i l'establiren així en els seus quarts, cinquès i sisens cànons, "seguint la tradició antiga",<ref>Congar, Yves. Elgisé et papauté. Les Éditions du Cerf. [[1994]]. ISBN 2-204-05090-3</ref> tot i que molts interpreten aquest títol com el ''[[primus inter pares]]'' (primer entre iguals). Es considerà també que el patriarca de Roma posseïa una autoritat especial a causa de la seva relació amb Sant Pere, que havia mort i havia estat enterrat a Roma.<ref>Radeck, Francisco; Dominic Radecki (2004). Tumultuous Times . St. Joseph's Media. p. 79. ISBN 978-0-9715061-0-7.</ref>
== Església Catòlica Apostòlica Romana ==
{{AP|Església Catòlica Romana}}
[[Fitxer: Catholic population.svg | thumb | 300px | Percentatge de la població catòlica.]]
L'Església Catòlica Apostòlica Romana s'estén principalment a països d'[[Europa]] del sud-oest, de l'[[Europa Central]], de l'[[Amèrica Llatina]], de l'[[Àfrica Central]] i a Filipines.
És l'Església Cristiana amb més extensió i la més antiga de les confessions cristianes, de la qual deriven altres esglésies autodenominades catòliques. El seu centre actual és la [[Ciutat del Vaticà]], a [[Roma]], on habita el Papa, qui és considerat pels catòlics romans com el cap del col·legi dels bisbes, successor de [[Sant Pere]], Vicari de Crist i Pastor de l'Església. La seu papal es traslladà a [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] ([[França]]) durant un breu període de temps de l'[[edat mitjana]].
=== Dogmes de Fe ===
{{AP | Dogmes de l'Església Catòlica Apostòlica Romana}}
Els dogmes catòlics són les creences essencials que identifiquen i defineixen el credo catòlic enfront d'altres confessions cristianes, si bé algunes d'aquestes creences són comunes a altres denominacions cristianes ([[Encarnació]], [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]). Per a un catòlic el dogma és una veritat revelada per Déu i proposada per l'Església per la creença indubtable dels fidels.
Els dogmes catòlics es basen en la [[Bíblia]] i en la [[Tradició Apostòlica]]. Així com els hebreus tenien la seva tradició (que va ser la base de gran part dels llibres de l'[[Antic Testament]]), els catòlics creuen en la tradició apostòlica transmesa de generació en generació de forma escrita i oral.
Alguns dogmes essencials del catolicisme són:
* La [[Santíssima Trinitat|Trinitat]] de Déu (hi ha tres persones divines, no tres déus: el [[Déu Pare|Pare]], el [[Crist|Fill]] i l'[[Esperit Sant]], que formen un únic Déu).
* L'[[Eucaristia]] (el pa i el vi transformats en el Cos i la Sang de Crist).
* La [[Immaculada Concepció]] (sosté la creença que Maria, mare de Jesús, a diferència de tots els altres éssers humans, no va ser aconseguida pel [[pecat original]] sinó que, des del primer instant de la seva concepció, és a dir, del seu ésser personal, va estar lliure de tot pecat).
* La Maternitat Divina (la Verge és la mare de Déu).
=== Sagraments ===
{{AP | Sagrament (catolicisme) | l1 = Sagraments catòlics}}
Els catòlics reconeixen set [[sagrament]]s, els quals creuen que van ser instituïts pel mateix Jesucrist:
==== Sagraments d'iniciació cristiana ====
===== [[Baptisme]] =====
Nominalment, la paraula batejar significa "submergir", "introduir dins de l'aigua", la immersió en l'aigua simbolitza l'acte de sepultar al catecumen en la mort de Crist d'on surt per la resurrecció amb El (cf. Rm. 6, 3 -4; Col 2, 12) com a nova criatura (2 Co 5, 17; Ga. 6, 15) (Catecisme n. 1214).
Entre els sagraments, ocupa el primer lloc perquè és el fonament de tota la vida cristiana, el pòrtic de la vida en l'esperit i la porta que obre l'accés als altres sagraments. Segons el catecisme (n. 1213), pel Baptisme els cristians són alliberats del [[pecat original|pecat]] i regenerats com a fills de Déu, arriben a ser membres de Crist i són incorporats a l'Església i fets partícips de la seva missió.
* [[Pau de Tars|Sant Pau]] l'anomena bany de regeneració i renovació de l'Esperit Sant (Tit. 3, 5);
* [[Sant Lleó]] compara la regeneració del baptisme amb el si virginal de Maria;
* [[Sant Tomàs]], assemblant la vida espiritual amb la vida corporal, veu en el baptisme el naixement a la vida sobrenatural.
===== [[Eucaristia|Comunió]] =====
La Sagrada Eucaristia culmina la iniciació cristiana. Els que han estat elevats a la dignitat del sacerdoci real pel Baptisme i configurats més profundament amb Crist per la Confirmació, participen per mitjà de l'Eucaristia amb tota la comunitat en el sacrifici mateix del Senyor.<ref> [Http://www .vatican.va/archive/catechism_sp/p2s2c1a3_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, 1322-1419] </ref>
Cal esmentar que per al catolicisme romà l'Eucaristia no representa un símbol sinó que és Jesucrist mateix amb el seu cos, sang, ànima i divinitat presents en l'Eucaristia, a causa d'això és anomenat El Santíssim Sagrament.
===== [[Confirmació]] =====
Amb el Baptisme i l'Eucaristia, el sagrament de la Confirmació constitueix el conjunt dels "sagraments de la iniciació cristiana", la unitat ha de ser salvaguardada. Cal, doncs, explicar als fidels que la recepció d'aquest sagrament és necessària per a la plenitud de la gràcia baptismal (cf. OCF, Praenotanda 1). En efecte, als batejats "el sagrament de la confirmació els uneix més íntimament a l'Església i els enriqueix amb una fortalesa especial de l'Esperit Sant. D'aquesta manera es comprometen molt més, com autèntics testimonis de Crist, a estendre i defensar la fe amb les seves paraules i les seves obres "([[Lumen Gentium|LG]] 11; cf OCF, Praenotanda 2) <ref> [http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p2s2c1a2_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, 1285-1321]
</ref>
==== Sagraments de curació ====
===== [[Penitència]], anomenat també confessió o reconciliació =====
D'acord amb el catecisme de l'Església catòlica:
* Se li denomina sagrament de ''conversió'' perquè realitza sacramentalment la crida de Jesús a la conversió (cf. Mc 1,15), la volta al Pare (cf. Lc 15,18) del que l'home s'havia allunyat pel pecat.
* Es denomina sagrament de la ''Penitència'' perquè consagra un procés personal i eclesial de conversió, de penediment i de reparació per part del cristià pecador.
* És anomenat sagrament de la ''confessió'' perquè la declaració o manifestació, la confessió dels pecats davant el sacerdot, és un element essencial d'aquest sagrament. En un sentit profund aquest sagrament és també una "confessió", reconeixement i lloança de la santedat de Déu i de la seva misericòrdia envers l'home pecador.
* Se li anomena sagrament del ''perdó'' perquè, per l'absolució sacramental del prevere, Déu concedeix al penitent "el perdó i la pau" (OP, fórmula de l'absolució).
* Se li denomina sagrament de ''reconciliació'' perquè dóna al pecador l'amor de Déu que reconcilia: "Deixeu-vos reconciliar amb Déu" (2 Co 5,20). Qui viu de l'amor misericordiós de Déu està aviat a respondre a la crida del Senyor: "Aneu primer a paus amb el teu germà" (Mt 5,24).<ref> [Http://www.vatican.va/archive/ catechism_sp/p2s2c2a4_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, 1422-1498]</ref>
===== [[Unció dels malalts]] (abans anomenada [[extremunció]]) =====
Amb la sagrada unció dels malalts i amb l'oració dels preveres, tota l'Església encomana els malalts al Senyor sofrent i glorificat perquè els alleugi i els salvi. Fins i tot els anima a unir-se lliurement a la passió i mort de Crist, i contribuir, així, al bé del Poble de Déu "([[Lumen Gentium | LG]] 11).<ref> [Http://www.vatican. va/archive/catechism_sp/p2s2c2a5_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, 1499-1532] </ref>
==== Sagraments de servei a la comunitat ====
===== [[Matrimoni catòlic | Matrimoni]] =====
"L'aliança matrimonial, per la qual l'home i la dona constitueixen entre si un consorci de tota la vida, ordenat per la seva índole natural al bé dels cònjuges i a la generació i educació dels infants, va ser elevada per Crist, el Senyor a la dignitat de sagrament entre batejats" ([[Codi de dret canònic | CIC]], ca. 1.055,1) <ref> [http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p2s2c3a7_sp.html Catecisme de l'Església catòlica 1601-1666]
</ref>
===== [[Ordre sacerdotal | Ordre Sagrat]] =====
L'ordre és el sagrament gràcies al com la missió confiada per Crist als seus Apòstols segueix sent exercida en l'Església fins a la fi dels temps: és, doncs, el sagrament del ministeri apostòlic. Comprèn tres graus: l'episcopat, el presbiterat i el diaconat.<ref> [Http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p2s2c3a6_sp.html Catecisme de l'Església Catòlica, 1536-1600]
</ref>
=== Conceptes ===
==== Els manaments de Déu ====
{{AP | Deu manaments}}
Els [[deu manaments]]: segons el ''[[Catecisme de l'Església Catòlica]]'', adaptats dels llibres d'Èxode (20, 2-17) i Deuteronomi (5, 6-21), són els següents:
#''Estimaràs a Déu sobre totes les coses''.
#''No prendràs el nom del Déu en va''.
#''Santificaràs El dia del Senyor''.
#''Honraràs el teu pare i la teva mare''.
#''No mataràs''.
#''No cometràs actes impurs''.
#''No robaràs.''
#''No aixecaràs fals testimoni ni mentiràs''.
#''No consentiràs pensaments ni desitjos impurs''.
#''No cobejaràs els béns aliens''.
Tots aquests es resumeixen en dues: ''Estimaràs a Déu sobre totes les coses, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix''.
==== Els cinc preceptes del Compendi del Catecisme de l'Església Catòlica ====
# Celebrar l'eucaristia sencera tots els diumenges i festes de guardar.
# Confessar els pecats mortals almenys un cop l'any, en perill de mort, i si s'ha de combregar.
# Combregar almenys per Pasqua de Resurrecció.
# Dejunar i abstenir-se de menjar carn quan ho mana l'Església.
# Ajudar a l'Església en les seves necessitats.
==== Les benaurances <ref> Citats literalment de [http://www.biblegateway.com/passage/?search=mateo% 205:1-16 & version = LBLA Mateu 5] </ref> ====
#''Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel''.
#''Feliços els humils: ells posseiran la terra''.
#''Feliços els qui ploren: Déu els consolarà''.
#''Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran sadollats''.
#''Feliços els compassius: Déu se'n compadirà''.
#''Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu''.
#''Feliços els pacificadors, Déu els anomenarà fills de Déu''.
#''Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel''. (Mt 05:10)
#''Feliços vosaltres quan us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies per la meva causa. Alegreu-vos i ho celebreu perquè la vostra recompensa és gran en el cel.''
==== Els set pecats capitals ====
{{AP | Pecats capitals}}
* [[Supèrbia]]
* [[Avarícia]]
* [[Luxúria]]
* [[Ira]]
* [[Gola]]
* [[Enveja]]
* [[Mandra]]
Als pecats capitals s'oposen set virtuts:
* Contra [[supèrbia]], [[humilitat]].
* Contra [[avarícia]], [[generositat]].
* Contra [[luxúria]], [[castedat]].
* Contra [[ira]], [[paciència]].
* Contra [[gola]], [[temprança]].
* Contra [[enveja]], [[caritat]];
* Contra [[mandra]], [[diligència]].
A més, es consideren les Virtuts Teologals i les Cardinals.
==== Virtuts del Catecisme de l'Església Catòlica, 1812-1829 ====
* [[Fe]]
* [[Esperança]]
* [[Caritat|Caritat o amor]]
==== Virtuts del Catecisme de l'Església Catòlica, 1805-1809 ====
* [[Temprança]]
* [[Fortalesa (virtut) | Fortalesa]]
* [[Justícia]]
* [[Prudència]]
==== Pecats venials i Catecisme de l'Església Catòlica, 1854-1864 ====
Amb base en l'anterior el catecisme de l'Església Catòlica reconeix dos tipus de '''[[pecat]]s''', ''venials i mortals''. Perquè un pecat sigui mortal (infracció greu que destrueix la [[caritat]] de l'home) es requereixen tres condicions: És pecat mortal el que té com objecte una '''matèria greu''' (manca a un dels 10 manaments) que sigui comès amb '''ple coneixement''' (que la persona sàpiga que la falta és un pecat) i '''deliberat consentiment''' (que la persona estigui conscient del que fa i no ho faci sota pressió de persones o circumstàncies).
El pecat venial és una infracció lleu, que si bé no trenca la relació d'amistat de l'home amb Déu, com ho fa el pecat mortal, sí deteriora aquesta relació, i disposa a l'home per caure en pecat mortal.
==== Actes bons i actes del Catecisme de l'Església Catòlica, 1755-1756 ====
Segons el catecisme de l'Església catòlica i la moral cristiana en general,<ref> {{citar llibre | cognom = Royo Marín | nom = Antonio | títol = Teologia Moral per Seglars I: Moral fonamental i especial. | any = 1979 | editorial = Biblioteca d'Autors Cristians | lloc = Madrid | isbn = 84-220-0441-0 | pàgines = 76-83}} </ref> hi ha actes bons i actes dolents, on un ''acte moralment bo'' suposa al mateix temps la ''bondat de l'objecte'', Es diu objecte de l'acte humà allò que tendeix per la seva pròpia naturalesa, independentment de les circumstàncies que puguin afegir. Per exemple, apoderar-se de l'aliè és l'objecte del robatori. </ref> ''de la fi'', encara que la moralitat d'un acte depèn del seu objecte propi, la moralitat principal recau sobre el fi de l'agent. Per exemple, l'essencial d'un robatori és treure la cosa aliena (aquest és el seu objecte propi). Però el que roba per tal d'obtenir els diners que necessita per cometre un adulteri és més adúlter que lladre, perquè el robatori és un simple mitjà per arribar a l'adulteri i, pel mateix, aquesta finalitat extrínseca al robatori és més important i principal que la mateixa acció de robar. </ref> i de ''les circumstàncies''. Circumstàncies són les condicions accidentals que modifiquen la moralitat substancial que ja tenia l'acte humà. Per exemple, qui roba sabent diners que estaven destinats a gent necessitada, afegeix al seu pecat de robatori un altre pecat contra la justícia, que clama al cel en aquells desemparats que requerien d'aquests diners. </ref> Una finalitat dolenta corromp l'acció, encara que el seu objecte sigui de seu bo (per exemple: pregar i dejunar "per ser vist per altres").<ref group="Nota"> L'evangeli de Mateu 6:1 ho esmenta en boca de Crist: ''Guardeu fer el que als ulls dels homes perquè us contemplin, doncs d'una altra manera no tindríeu cap recompensa davant el Pare del cel''. Les accions de pregar i dejunar sense més tenen una finalitat intrínseca bona, però la finalitat extrínsec de la vanaglòria afecta la moralitat de l'acte, que perd el seu mèrit davant els ulls de Déu. </ref>
En canvi un acte dolent pot ser dolent ja sigui perquè l'objecte de l'elecció sigui dolent (com blasfemar) o perquè la finalitat d'aquest acte és il·lícita. Independentment de les circumstàncies i de les intencions, són sempre greument il·lícits per raó del seu objecte, per exemple, la blasfèmia i el perjuri, l'homicidi i l'adulteri. No està permès fer el mal per obtenir un bé.<ref Group="Nota"> La fi mai justifica els mitjans (Romans 3:8). Per exemple, no es pot robar per tal de donar almoina als pobres. Si algú realitzés aquesta acció creient ''amb absoluta bona fe'' que era lícita i bona, no cometria pecat formal, però sí una ''injustícia material''. I no es pot reparar una injustícia respon amb una altra. És a dir, els mitjans han de ser tan bons com la fi que es busca. </ref>
==== Dons de l'Esperit del Catecisme de l'Església Catòlica, 1830-1832 ====
Són set:
* [[Saviesa|Do de saviesa]]
* [[Enteniment|Do d'enteniment]]
* [[Consell|Do de consell]]
* [[Fortalesa (virtut)|Do de fortalesa]]
* [[Ciència|Do de ciència]]
* [[Pietat|Do de pietat]]
* [[Temor de Déu]]
== Catolicisme liberal ==
El corrent que durant el segle XIX es va denominar catolicisme liberal, té arrels que es remunten diversos segles enrere. En aquest cas, a l'època del [[Renaixement]], lligades a l'anomenat [[humanisme]] cristià, el principal exponent va ser [[Erasmus de Rotterdam]], i per al cas espanyol, el grup d'intel·lectuals reunits entorn de la Universitat d'[[Alcalá de Henares]], fundada pel [[cardenal Cisneros|cardenal Jiménez de Cisneros]].
Més endavant, al segle XVIII, la [[Il·lustració]] va influir en diversos cercles de catòlics [[França|francesos]], [[Bèlgica|belgues]], [[Alemanya|alemanys]] i [[Països Baixos|holandesos]], constituint doctrines ([[regalisme]], [[gal·licanisme]], molinisme, febronianisme i josefisme, entre d'altres) que exaltaven l'individualisme i la racionalització de les concepcions i expressions religioses ([[lliure albir]], [[moral]] austera, rebuig a les pràctiques [[Barroc|barroques]]) igual que una modificació de l'organització religiosa, en recolzar els intents de creació d'Esglésies nacionals.
=== Posició de l'Església en alguns temes de bioètica ===
* Posició contrària a l'avortament: L'avortament provocat és considerat per l'[[Església catòlica]] l'assassinat d'un [[ésser humà]] innocent (ja que consideren que l'ou o [[zigot]] ja és un ésser humà des del mateix moment de la [[fecundació|concepció]]). Es basa en el ''dret inalienable de tot individu humà innocent a la vida''. Considera la cooperació formal a un avortament com una falta greu sancionada amb pena canònica d'excomunió.<ref> [Http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_P80.HTM # SJ Catecisme de l'Església Catòlica, 2270-2275 ] </ref>
* L'[[eutanàsia]] no és acceptada perquè, segons l'Església catòlica, [[Déu]] té l'exclusiu dret sobre la vida de l'ésser humà per sobre del que aquest té sobre si mateix.
* Oposició a l'ús de mètodes [[anticonceptiu]]s: es basa en el concepte de [[sexualitat]] que té l'Església catòlica, per la qual la sexualitat és alhora expressió d'«amor i unió», d'una banda, i força de «procreació», de l'altre. Els dos aspectes, segons l'Església catòlica, no es poden separar l'un de l'altre. L'Església acceptaria, si són usats correctament, el [[mètode Billings|mètode de Billings]] i el mètode Ogino-Knaus.
* Oposició a la [[clonació]] i a la [[fecundació in vitro]]: atès que per aconseguir un sol fetus viable s'han de descartar molts altres que no compleixen els requisits de viabilitat, l'Església catòlica és contrària a aquestes pràctiques, és a dir, considera que la fecundació s'hauria de produir en un context d'amor i dins de les relacions entre els esposos.
== Referències ==
{{referències|2}}
<references group="Nota"/>
== Vegeu també ==
* [[Cristianisme]]
* [[Església catòlica]]
* [[Doctrina de l'Església Catòlica]]
* [[Anglicanisme]]
* [[Església Espanyola Reformada Episcopal]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat | Roman Catholicism}}
* [Http://www.vatican.va/phome_sp.htm Vatican.va] Santa Seu.
* [Http://www.esglesia.org Directori catòlic]
{{cristianisme}}
[[Categoria:Catolicisme| ]]
| 