Max Aub Mohrenwitz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un altra vegada > una altra vegada
m Corregit: Al poc temps, Aub > Al cap de poc, Aub
Línia 48:
A finals d'any, quan el seu amic [[Luis Araquistáin]] és nomenat ambaixador a París, Aub l'acompanya com a agregat cultural. La tasca més important serà l'organització del pavelló de la República Espanyola en l'[[Exposició Universal]] de París de [[1937]]. Aub hi treballà en col·laboració amb els seus amics valencians José Gaos i [[Josep Renau]]. Algunes fonts atribueixen al propi Aub l'encàrrec d'un [[pintura |quadre]] per al pavelló espanyol a [[Pablo Ruiz Picasso]]. Aquest quadre serà el [[Guernica (quadre)|Guernica]].<ref>Així ho fa Soldevila (2003), p. 30. Tanmateix, també s'ha atribuït l'encàrrec a Josep Renau [http://www.bnjm.cu/librinsula/2004/diciembre/51/lapuntilla/puntilla138.htm] o [http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1149&item=reportatges]</ref> També es faran encàrrecs a [[Joan Miró]] i a l'[[escultor]] [[Alberto Sánchez]]. El dia de la presentació del Guernica, Aub en farà el discurs, esdevenint així el seu el primer text d'interpretació d'aquesta obra.
 
A mitjans de [[1937]] Araquistáin renuncia com a ambaixador a causa de les dissensions entre els diferents sectors socialistes. Al poccap tempsde poc, Aub torna a València per participar en les sessions del II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura organitzat per l'[[Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes]]. Poc després és nomenat secretari del [[Consell Central de Teatre]] que presidia [[Antonio Machado]], qui en aquells moments residia a la localitat valenciana de [[Rocafort]]. Aub viurà durant aquest any entre València i Barcelona. La seua dona i les filles romandran a París, perquè l'escriptor no vol que tornen al país en guerra. L'objectiu del Consell és coordinar les activitats teatrals a la zona republicana posant en escena obres que enfortisquen la moral de la població civil i encoratgen en la defensa de la República. Per exemple es muntà al [[Teatre Principal de València]] una versió feta per [[Rafael Alberti]] de ''[[Fuenteovejuna]]'', de Lope de Vega, obra en la qual tot un poble es rebel·la contra la tirania dels poderosos.
 
Pel juliol de [[1938]] començà Aub a col·laborar com a ajudant de [[Direcció de cine|direcció]] de l'escriptor francés [[André Malraux]], qui va rodar la versió cinematogràfica de la seua novel·la ''L'Espoir'' que es titularia ''[[Sierra de Teruel]]''. La pel·lícula recreava un episodi de començaments de la guerra. Aub va ser, a més d'ajudant de direcció, traductor del guió al castellà. Les filmacions es van fer a Barcelona, [[Tarragona]] i diferents localitzacions d'arreu de Catalunya, com ara [[Collbató]]. Aub havia conegut Malraux a Madrid durant la guerra, per mitjà del poeta [[José Bergamín]]. Malraux havia arribat a Espanya per tal de col·laborar en la defensa de la República, fins i tot pilotant un [[avió de combat]]. Aub i Malraux es feren amics i mantingueren aquesta amistat durant tota la vida. A començaments de [[1939]] la situació es fa insostenible a Catalunya a causa de l'avanç de les tropes feixistes i grans masses de població civil comencen a fugir del país cap a França. L'equip de ''Sierra de Teruel'' haurà d'abandonar també Espanya i passar a França pel pas fronterer de [[Portbou]] el [[1 de febrer|primer de febrer]] de 1939. D'aquesta manera Aub ix d'Espanya pel mateix lloc pel que havia arribat vint-i-cinc anys abans, una altra vegada a causa de la guerra. No hi tornarà fins després de trenta anys.