Zeila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: installat > instal·lat |
m Corregit: fins [[Addis > fins a [[Addis |
||
Línia 24:
El [[1821]] i fins al [[1841]] el paixà Muhammad Ali d'Egipte va agafar el control del Iemen, i del "Sahil" amb Zeila ([[1825]]). Després del [[1841]] caps somalis locals (com Al-Hadj Ali Shermerki i Abu Bakr) foren nomenats governants per compte dels egipcis a canvi d'un petit tribut. El [[1874]] fou annexionada a Egipte com a part de la [[Somàlia Egípcia]]. Per la protecció de les caravanes els otomans han de comptar amb els ''ugas'' dels isses i amb l'antic sultà Abu Bakr de Zeila. La ciutat serví de base als egipcis per ocupar Harar i després va servir per mantenir les comunicacions. Els otomans van prohibir a Zeila les caravanes, van demolir les muralles i només van deixar una de les cinc portes. En evacuar la ciutat els otomans el major Frederick Mercer Hunter hi va desembarcar (febrer de [[1884]]) i va prendre possessió de Zeila (els britànics també van desembarcar a Berbera) que tot seguit fou incorporada al protectorat de la [[Somàlia Britànica]] constituït formalment el [[20 de juliol]] de [[1887]].
La construcció del ferrocarril de [[Djibouti (ciutat)|Djibouti]] fins a [[Addis Abeba]] al final del segle XIX (1897, acabat el 1917) va accelerar la decadència de Zeila quan Harar fou substituïda per [[Dire Dawa]] (a la línia fèrria) i el comerç entre Harar i Zeila va quedar molt reduït. Al principi del segle XX a l'edició de [[1911]] de la ''Encyclopædia Britannica'' se la descriu com un lloc amb un bon port visitat sovint per velers àrabs de l'entorn; però els vaixells grans havien d'ancorar a dos km de la costa. El subministrament d'aigua es feia de les fonts de Takosha a uns 5 km, i es portava a la ciutat en camells per dones somalis que entraven a la ciutat en una processó pintoresca. Les importacions llavors eren cotó, arròs, dàtils, i seda i les exportacions (procedents d'Abissínia) el cafè, pells, marfil, ramats, mantega de búfal i perles. Dels pous de Takosha sortien les caravanes cap a [[Scioa]]. Uns altres pous propers eren els de Warambot d'eon sortien les caravanes cap a Gildessa on es repartien cap a Erer i Ankober per arribar a Shoa, o cap a Bab al-Futuh, per arribar a Harar.
El novembre de [[1909]] els britànics van decidir evacuar l'interior del territori al [[Mad Mullah]] però van conservar la possessió de Zeila. No va jugar cap paper rellevant durant el protectorat britànic ni a la independència. Cap al final del règim de [[Siad Barre]] fou teatre de lluites i els bombardejos van destruir la major part dels edificis de la ciutat els habitants de la qual van emigrar en part a Djibouti i Etiòpia. Més tard els diners enviats pels emigrants van contribuir a la seva reconstrucció i a l'establiment del comerç i indústria pesquera.
| |||