Alà-ad-Din Tekix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins [[Hamadan > fins a [[Hamadan |
|||
Línia 5:
Els kara khitai el van abassegar amb les seves reclamacions de tribut i tot i que l'havien ajudat es va revoltar contra ells i quan van envair el país sota el seu [[gurkhan]] Fu-ma, els va derrotar obrint els dics i inundant les terres (1181). El 1182 va fer una expedició a [[Transoxiana]] i va ocupar per un temps [[Bukharà]]. Al nord va assegurar les seves fronteres amb arranjaments amb els turcs [[quipxaqs]] i altres tribus turcmanes del curs inferior del [[Sir Darya]] (la seva esposa, anomenada com la seva mare Terken Khatun, era una princesa qiptxaq o [[kanglis|kanghli]]). Entre aquests turcmans de les estepes, que eren bàrbars i molts també pagans, Tekix va reclutar els seus exèrcits. El 1194 i 1195 va haver de fer expedicions contra els nòmades de les estepes, a [[Djand]] i [[Sighnak]].
El 1192 es va dirigir a Rayy i va exigir als atabegs seljúcides i [[ildegízides]] de la Pèrsia occidental de fer la ''[[khutba]]'' en el seu nom (després del nom del califa [[abbàssida]]). El 1193 va tornar a Pèrsia occidental. El 1194 va derrotar a [[Toghrul III]] ibn Arslan Shah, darrer soldà de la línia dels grans seljúcides, posant fi a la dinastia a Pèrsia. Va ocupar llavors tot el [[Djibal]], fins a [[Hamadan]] a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del califa. El 1199 el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat de l'[[Iraq Ajamita]] (Pèrsia occidental), del [[Khurasan]] i de [[Turquestan]].
Tekish va morir el 1200 i llavors el Djibal es va revoltar i va massacrar a totes les guarnicions que el rebels van trobar al país. El va succeir el seu fill [[Alà-ad-Din Muhàmmad]].
| |||