Partit Republicà Democràtic Federal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: vencè > vencé |
||
Línia 5:
El moviment es dividí ben aviat en '''moderats''', que supeditaren el partit respecte de la representació parlamentària i cercaren l'acord amb altres forces polítiques, com ara els radicals, i '''intransigents''', que es mostraren majoritàriament inclinats als pactes regionals i a l'actuació al carrer o a la insurrecció armada. Després del [[pacte de Tortosa]] del maig del [[1869]], i davant la proliferació de pactes regionals, [[Francesc Pi i Margall]] imposà un ''pacte nacional'' (juny del 1869), que de tota manera no pogué evitar la [[aixecament federalista de 1869|insurrecció federal]] de setembre-octubre, promoguda especialment pels intransigents de Catalunya en contra de les quintes.
A partir del 1870 l'hegemonia dins el partit de Pi i Margall es basà en el manteniment d'un difícil equilibri entre l'esquerra i la dreta. La Primera Assemblea Federal celebrada a Madrid el març de 1870 significà un important canvi orgànic, puix que deixà de banda els pactes regionals com a motors organitzatius del partit, i establí un directori de cinc membres resident a Madrid (format per Pi i Margall, president, [[Emilio Castelar]], [[Estanislau Figueras]], [[José María Orense]] i Barberà) per tal d'assolir una major unitat i eficàcia. Amb això Pi i Margall
== La Primera República ==
|